dissabte, 6 d’agost de 2011

15M: Estat de risc o La venda, amb sang entra

Per Rosa María Artal
Em sume a la indignació d’altres companys de blog.  Ahir els comerciants de Sol van reclamar l’ús de la força contra les concentracions del 15-M. Aquestos empresaris que demanen 30 milions d’euros d’indemnització per les suposades pèrdues dels seus negocis durant l’acampada -només en les 3 primeres setmanes-, volien ara una actuació “més contundent”. Segons Ignacio Lario, president de l’Associació de Comerciants de Preciados, el Carmen i Arenal (Apreca), els agents no han de limitar-se a una mera “actitud passiva” davant dels nous intents dels indignats d’acampar en Sol, sinó que deuen “usar la força” si el desallotjament no és possible per mitjans pacífics.

I Abracadabra! la policia -enviada per la delegada del govern del PSOE- carregà anit contra ciutadans que simplement s’estan manifestant. Amb aquesta violència. Està ben així comerciants de Sol? Els ha deixat ja contents Sra Delegada del Govern?

És que ve el Papa. Amb càrrec a l’erari públic. I el president dels Empresaris de Madrid, Arturo Fernández ja ha aconseguit una suculenta contracta: el catering de la visita papal. No es vaja a espatllar el negoci o enterbolir les aficions de “la gent de bé”. La venda, amb sang entra, sí.

És que els “quinzemagistes” no estan on deuen. Els carrers no es tallen, les places no s’ocupen, diuen, “indignats” -embrutant la paraula-, molts ciutadans sàviament adoctrinats pels distints poders, el periodisme i els seus opinadors “civilitzats” al cap. Els mateixos ciutadans que abaixen el bescoll davant del tall de drets i l’ocupació de les seues vides. On va a parar! Veritat? És molt més greu això dels carrers i les places.



A partir del minut 8:11, dotze agents antidisturbis rodegen al periodista de lainformación.com, Gorka Ramos, el colpegen i el detenen. Estava segut enviant una foto pel mòbil 

Un periodista de lainformacion.com, Gorka Ramos, va ser detingut anit. ”Em van colpejar en la cintura, em van tirar a terra, em van donar un puntelló i em van detindre”, segons denúncia després d’eixir de tota una nit i un matí en dependències policials. Informava del que estava ocorrent en la concentració davant del Ministeri de l’Interior. El gravíssim fet per a un Estat de Dret, a penes ha sigut destacat –o tard- en els grans mitjans on treballen molts periodistes. El twitter de ciutadans anònims cruix, no obstant això, d’estupor i ràbia.

I el PP de Madrid amenaça de traure als seus 90.000 militants a oposar-se als indignats. Igual que Mubarak va fer en la plaça Tahir. Els adeptes i addictes compleixen aquestes funcions.

Rubalcaba, per la seua banda, declara: “200 persones no poden posar de cap per avall a una ciutat”. Per què serà que molt poques més estan posant de cap per avall el nostre món i la política col·labora. I que els manifestants són uns pocs més de “200″.

Sol tancada rígidament per la policia durant 3 nits. Els indignats intentant accedir a aquest buit que simbolitza com mai el sistema en el qual vivim, sòlidament custodiat per la força. O per la suggestió d’altres ciutadans, tan dolorosament atacats avui o en el futur, que miren des de la barrera i critiquen. No se n’adonen de que “la contudencia” exigida en les minves ens arribarà a “quasi” tots?

Igual saben el que fa, vivim en un Estat de risc, però cal tindre prou quall per a engolir-ho sense dir una paraula. Encara sort que tot és per la llibertat. La de mercat, naturalment.
Font: El Periscópio  Blog de Rosa María Artal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...