La dreta espanyola ha intentat identificar el moviment 15-M amb les revoltes dels carrers dels barris londinencs i d’altres regions urbanes, mostrant-ho com un element violent, agressiu i inclús criminal. Ambdós moviments comparteixen una actitud de protesta cap a l’agressivitat intrínseca en les polítiques neoliberals. Ara bé, la manera d’expressar-se, el seu comportament i modus operandi no poden ser més diferents. El moviment 15-M ha presentat múltiples indicadors de la seua naturalesa no violenta, dins una cultura de solidaritat democràtica que reflectix valors predominantment d’esquerres, que ha merescut que s’haja convertit en un referent internacional. Les seues propostes de canvi són concretes i gaudeixen de gran suport popular. Cap d’aquestes característiques es presenten en el moviment de protesta britànic.
Si tal moviment 15-M no aconseguira, no obstant això, millorar el sistema democràtic i canviar substancialment la societat espanyola, i trobara una repressió massiva, podria en un parell de generacions donar peu a aquest altre tipus de mobilitzacions que portarien a camins desconeguts. Pareixeria que la dreta desitjaria que se seguira aquest camí a fi de justificar la seua actitud repressiva que sempre els ha caracteritzat. En realitat, tota la història de les dretes ha sigut sempre la necessitat de crear moviments violents per a poder justificar la seua repressió. Açò és el que està ocorrent avui en la Gran Bretanya. La limitacions de les vies democràtiques porta sempre a aquest fi.
Pres de l’article de Vicenç Navarro “¿Qué pasa en el Reino Unido?“
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada