L’ancià políglota

Si Espanya no va a Déu, Déu anirà a Espanya. I com el representant terrenal de Déu és alemany, ha decidit vindre a l’agost, com tots els seus compatriotes.

Ve, això sí, finançat per un nombrós grup de patrocinadors entre els que es troben els molt cristians El Corte Inglés, Movistar i Banc Santander, les juntes d’accionistes del qual ja s’han garantit, amb el gest, el Regne Del Cel.

No em malinterpretes. Defenc la llibertat de creure qualsevol superxeria. Hi ha qui consumix homeopatia, qui busca reduir les cartutxeres amb Somatoline, qui acudeix a reiki, qui porta Power Balance i qui resa al nostre senyor Jesucrist (jo mateix vaig fer açò últim en la meua infància). El placebo és de lliure ús, i no veig motiu perquè els catòlics no es fiquen un bon xute d’autoestima supersticiosa corejant totus tuus (o el que coregen ara) en el centre de Madrid. 

Ocorre que la pasta dels patrocinadors no és prou, mira tu, perquè moure el vicari de Crist és car de collons. Ni tan sols amb la contribució de Ford i SGAE -molt cristians també- és suficient per a transportar el pastor de pastors, el seu cotxe de disseny exclusiu i el seu faraònic seguici. Així, dames i cavallers, que cal desembutxacar.

Diuen els organitzadors de la Jornada Mundial de la Joventut que l’esdeveniment eixirà rendible perquè generarà un quantiós retorn. I probablement estiguen en la veritat. Jesucrist té més groupies que Harry Potter, molts d’ells disposats a moure el seu immaculat cul dellà fronteres per a veure el Sant Pare en acció.

La setmana que ve les cadenes de televisió vomitaran tones d’imatges on persones procedents de tot el món exalcen les virtuts de l’autor de reflexions com l’homosexualitat és un desordre objectiu "El. mateix tipus que va afirmar que els condons agreugen el problema de la SIDA en África. Un tipus que ha arribat a comparar l’ateisme amb el nazisme, un personatge amb unes idees que, de no portar aqueix extravagant vestit blanc, seria qualificat de fanàtic, imbècil o qualsevol cosa pitjor que, per respecte al lector catòlic, deixe en el·lipsi.

Amb la visita d’un ancià alemany poliglota i malcarat, Madrid s’omplirà de persones racionals comportant-se amb irracionalalitat, místicament arrabassats per la superstició que han mamat des de xiquets. Em pareix magnífic. Cada un s’enganya com vol. Però l’estat no paga el meu placebo. Que no pague, per tant, el dels catòlics. Per molts que siguen.

Font: mimesacojea.com