dimecres, 3 d’agost de 2011

15-M: la mort de la (paraula) esquerra


El 15-M es resisteix a definir-se com un moviment d’esquerres. No hi ha pancarta que la nomene, no hi ha càntic que la reclame, no hi ha comunicat que la mencione: la paraula ‘esquerra’ ha sigut descatalogada del manual de cultura política que aquest moviment multicéfal proposa per al futur.

El grup de treball d’Economia de Sol treballa sobre 22 propostes entre les quals s’inclouen la taxació de transaccions financeres, la banca pública, l’augment del salari mínim, el rebuig de la reforma de les pensions, el 0,7% per a Cooperació o polítiques econòmiques de gènere. En Salut reclamen sanitat pública universal, en Educació qüestionen el paper dels col·legis concertats. Encara que hi ha grups de treball minoritaris amb un altre tipus de missatges d’inspiració més anarquista o “autònoma”, les iniciatives dels més nombrosos podrien trobar el seu fonament en la política del que fins ara s’ha denominat esquerra. Però preguntes i et diuen: no, no som un moviment d’esquerres.

En el manifest de Democracia Real Ya es fa referència a “la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar” garantits per un govern que “ha de ser del poble”, al mateix temps que es critica el bipartidisme “PPSOE” com a font de molts dels problemes sociopolítics.

I, no obstant això, Democràcia Real Ja comentava ahir en twitter que “entrar en dretes o esquerres és un debat semàntic. Mentre que el màrqueting polític ho paguen els bancs no hi haurà ni l’una ni l’altra”, pel que “estem buscant quelcom diferent perquè el que hem vist fins ara, no ha funcionat”.

La qüestió de la narrativa no és anecdòtica i afecta tot l’escenari polític, sacsat i nerviós després de l’avanç electoral, àvid a més de fer l’ullet a “els indignats” i sobretot de rebre’ls. He estat en trobades informals entre persones molt actives del 15M i altres integrades en grans organitzacions polítiques tradicionals i tot el que aquestes últimes reclamaven era que els del 15M es declararen d’esquerres” Per a poder comprendre’ls, atorgar-los una categoria en la seua forma de veure el món  descansar en pau abans de continuar parlant.

Un altre exemple que no parlem d’un capritx ni una idea de Sol: abans del 15M, en el mes de gener, en la presentació en societat d’Equo, el nou partit ‘ecosocial’, Daniel Cohn-Bendit va soltar una perla que va deixar freds a alguns dels assistents de més trajectòria: “Els ecologistes no som ni d’esquerres ni de dretes”. Després va haver de matisar, davant de la inquietud palpable: “Estem contra la dreta i per a canviar l’esquerra“.

I de nou cite un tuit de DRY: ”Nosaltres anem més enllà de ser d’esquerres o dretes. Són ideals que divideixen als que estan baix de la piràmide”, un argument que beu de la mateixa lògica que aquestes paraules d’Ollanta Humala en la campanya electoral que li ha conduït a ser president de Perú: “Jo no sóc d’esquerres ni de dretes; jo sóc de baix”.

Resulta que no estàvem presenciant la mort de les ideologies sinó la mort de la terminologia i potser d’un poc més. Els sociòlegs i politòlegs ja ens diran si és perquè parlar de “consciència de classe” del “proletariat” ja no té sentit per a universitaris frustrats. O si és perquè s’ha bavejat tant sobre el vocabulari d’esquerres que al final ha perdut el seu valor i, com ocorre amb totes les paraules buides, desapareixen. O perquè l’heterogeneïtat i l’obsessió pel consens evita etiquetes per a evitar escissions. Si és perquè l’esquema ja no és treballadors contra el capital sinó representats contra representants, o si és perquè la xarxa està construint una societat on la intel·ligència col·lectiva es nodreix d’eficàcia de l’individual més que de la força del col·lectiu.

No em diguen que no està interessant la cosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...