Un impost a la malaltia

Article d’Ignacio Escolar en Escolar.net

Eufemisme: manifestació suau i decorosa d’idees la recta i franca expressió del qual seria dura i malsonant (Diccionari de la RAE). L’eufemisme es basa en la confusió i, com qualsevol engany, té data de caducitat. Quan la idea malsonant impregna tant a l’eufemisme que deixa de servir com a disfressa, el llenguatge educat busca un nova paraula, un nou amagatall, una nova manipulació. Cap eufemisme és per sempre, tots tendeixen a mutar. Així, per exemple, comencem per les “loquerías” per a passar als “manicomis” als que després reemplacem per “pavellons psiquiàtrics” i, més tard, per “clíniques de repòs”. És una evolució semblant a què està seguint una altra idea malsonant: la del repagament sanitari a què eufemísticament van anomenar “copago” i ara la Generalitat vol batejar com “tiquet moderador”. El seu verdader nom hauria de ser un altre: és un impost a la malaltia. 

Els defensors del copago argumenten que és una manera d’evitar abusos, de previndre que alguns viciosos de la malaltia col·lapsen els serveis sanitaris. És dubtós que tal cosa succeïsca –no conec a ningú que es vullga passar el matí en urgències per pròpia voluntat–, però sens dubte no passarà amb el tipus de repagament que ahir va aprovar la Generalitat. Els catalans, a partir de l’1 de gener, hauran de pagar un euro amb cada recepta. També els pensionistes, els malalts crònics o terminals i els parats. S’evitaran abusos així? Segur que no, perquè les receptes ja estaven controlades pels metges, que són els que decideixen si estàs prou malalt com per a necessitar medicació. Amb aquest copago, sens dubte es recaptarà. Però serà un impost injust que gravarà als més malalts: als que més ho necessiten, en compte de als que més tenen.