dimecres, 14 de setembre de 2011

Retallades? Defensem la llengua!

Article de Isaac Rosa
En massa ocasions fa la sensació que el nacionalisme espanyol i el català formen una societat d’auxilis mutus, pel que de tant en tant es tiren una maneta quan més falta fa. No dic que siga quelcom intencionat, més aviat sol ser per malaptesa o per encabotament, però són moltes les vegades en què l’espanyolisme pren empenta a partir d’alguna catalanada, de la mateixa manera que el catalanisme es creix gràcies a l’espanyolada de torn.

Ací està, per exemple, l’actual polèmica sobre la immersió lingüística: amb aqueix sentit de l’oportunitat tan característic de la justícia espanyola (o he de dir espanyolista?), el Tribunal Superior interpreta al Constitucional i torna a traure un tema sempre tan sensible com el de la llengua, fins a aconseguir que totes les agendes es trastornen i els focus canvien de direcció.

De manera que tot l’espai mediàtic i social que fins fa deu dies ocupava el rebuig ciutadà als retalls en sanitat o educació, és desplaçat i ocupat avui per l’enèsima guerra de llengües, que a CiU li ve de perles perquè es deixe de parlar dels retalls, agafar aire de cara a les pròximes eleccions i donar-se una maneta de sobiranisme quan més descolorida estava. Dóna glòria sentir els retòrics seguidors de Mas i els seus heroics consellers, jurant defendre el català amb la seua vida si cal, i col·locant-se al capdavant d’una manifestació que fa deu dies anava dirigida contra ells per la seua política de retallades, i que ara ha canviat per uns dies les pancartes.

Tampoc el nacionalisme espanyol li fa fàstics a la polèmica. La premsa de dreta, ja se sap, té debilitat pel tema, i gaudeix escrivint portades bel·licoses que calfen el personal, mentre el PP reforça el seu perfil més espanyolista de cara al 20-N, que ja se sap que de l’Ebre cap avall li dóna vots, i últimament pareix que també de l’Ebrecap a dalt.

Jo patisc un déjà vu terrible amb la sobreactuació dels uns i els altres. Coincidisc en que el model d’immersió català funciona bé, i no hi ha motiu per a enredar amb això a estes altures. Però quina peresa em dóna tornar a sentir parlar de ruptura, xoc de trens i dignitat, quan estic convençut de que, com altres vegades, la polèmica quedarà en res, i ni al final caldrà modificar el sistema educatiu, ni tampoc es trencarà aquesta Espanya sempre amenaçada de clavills. El que dic: quina peresa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...