Les conseqüències del 23-F

Deia Ignacio Escolar, al seu Escolar.net, que encara tenia preguntes sense resposta sobre el 23-F i el que ha passat després amb els colpistes. Potser veient les conseqüències del colp podem entendre com, el dia que rememoràvem els trenta any del intent d’acabar amb la democràcia, l’energumen que entrà al Parlament pistola en mà prenia el sol en la illa de La Palma i cobrant un sou de l’Estat.

El que no s’anomena és que el colp, oficialment avortat, va aconseguir gran part del que es proposava. Per exemple va evitar que Espanya fora una veritable democràcia en tallar les ales a les exigències populars. Va aconseguir la immunitat per als assassins franquistes, el que els permet, encara avui en dia, anar traient pit sense avergonyir-se del genocidi comés. Un dels efectes col·laterals d’açò és que no s’haja començat la reforma judicial i perdure  un sistema judicial que consent que siga posat front a un tribunal un jutge per intentar aplicar la tèbia llei de la memòria històrica.

Cal també assenyalar la frenada i marxa enrere en la reforma del model territorial. De nou són tallades les aspiracions populars de caminar cap a un Estat Federal que permeta el desenvolupament de totes les potencialitats nacionals en benefici dels ciutadans i, per tant, de l’Estat. Altres canvis assenyalat foren els del PSOE respecte a la OTAN, la monarquia i el model socialdemòcrata, tots tres amb l’arrel al 23-F. 

Els poders que hi havia al darrere del ninot del tricorni aconseguiren la immunitat, i la impunitat, per part dels polítics parlamentaris. Sols la mobilització ciutadana podia pressionar per a fer justícia, per això, el més greu de totes les conseqüències del 23-F potser siga la desmobilització ciutadana. Organitzacions sorgides espontàniament durant el franquisme i les organitzacions clàssiques, partits i sindicats, van veure baixar l’afiliació i, fins i tot, van desaparèixer. La democràcia perdia així un dels puntals bàsics per al seu funcionament: una ciutadania mobilitzada.