dilluns, 1 de novembre de 2010

¡Pas de paix sociale sans justice sociale!



Rellegint historietes del fabulós humorista gràfic argentí Quino, veig un dibuix en el qual apareix un vampir dirigint-se a la seua víctima dient-li: “Por favor se lo pido, no me arruine todo haciéndose mala sangre justo ahora”. Aquesta vinyeta resumeix de manera magistral la relació actual entre els governs i els ciutadans europeus.

En nom de la democràcia demanen als ciutadans que viuen del seu treball que assumisquen totes les despeses de la festa dels poderosos. En nom de la democràcia demanen pau social per preservar la propietat i la tranquil·litat dels poderosos. En nom de la democràcia retallen els ja curts ingressos dels pensionistes. Demanen als ciutadans que es facen càrrec de la necessitat de treballar més i cobrar menys.  Però quan un parlament aprova lleis que rebutja la majoria dels ciutadans perd la legitimitat democràtica. La democràcia és escoltar a la sobirania popular. Els polítics han de ser només que transmissors d’aqueixa voluntat del popular.

Però no és així. La política en mans dels poderosos falseja la democràcia. El Tractat de Lisboa era intocable. Era l’excusa per a justificar retalls salarials i de drets laborals però està reformant-se per estrènyer, encara més, als ciutadans. La proposta de Merkel i Sarkozy de suspendre el dret de vot als Estats que no complisquen amb el dèficit serà una pressió addicional per l’empobriment dels ciutadans europeus. Entre altres coses el text aprovat per a la modificació del Tractat de Lisboa preveu recompenses per als països que plantegen el desmantellament dels seus sistemes de pensions. L’Europa del capital s’imposa a l’Europa dels ciutadans. No és una acció aïllada. Implica a tota Europa i la resposta ha de ser de tots els ciutadans europeus. 

La pau social construïda sobre el diàleg entre classes i el repartiment de càrregues i beneficis han constituït una Europa pròspera envejada en tot el món. La pau social és el resultat del repartiment de les càrregues i dels beneficis entre les classes socials mitjançant la política que és l’encarregada de buscar l’equilibri adequat. És el que s’anomena la justícia social. Si la política trenca l’equilibri afavorint una classe, en detriment de l’altra, deixa d’haver justícia social i sense esta no pot haver pau social. Qui s’alimenta de la sang dels ciutadans no pot demanar que estiguem quiets i que no ens fem mala sang mentre ens mosseguen la jugular. Per això els francesos criden al carrer: “¡Pas de paix sociale sans justice sociale!”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...