dimecres, 3 de novembre de 2010

Abracadabra


Palau de Justícia de València

Suma i no s’acaba. És rara  la setmana que no surt un nou cas de saqueig dels diners públics valencians. Els últims, de moment, impliquen a Iñaki Urdangarín, per un costat, i a Vicente Villaescusa en un altre cas, però els dos han obtingut milions d’euros, de la Generalitat que presideix Francisco Camps, a canvi de res.

Urdangarín era la cara del Institut Nóos que va rebre 2,4 milions d’euros per estudiar l’impacte econòmic dels grans esdeveniments i 3 milions per fer “d’intermediari” perquè València obtinguera la candidatura a uns Jocs Europeus. En els dos casos s’ha pagat per a no res, el mateix resultat que han donat els 60.000 euros anuals que cobra Villaescusa al cap d’un Museu del Segle XIX que no existeix ni ha existit mai però que sense existir ha costat uns 3 milions d’euros.

Als valencians no ens ve de nou. Som especialistes en pagar sous astronòmics per no fer res. L’exalcalde de Castelló, José Luís Gimeno cobra 6.000 euros mensuals de la Generalitat, des del 2005, com conseller cultural i responsable de la “Ciudad de las Lenguas”, una ciutat que tampoc existeix, però poc importa perquè, a més de Gimeno, la Generalitat paga un assessor, una secretaria i un cotxe oficial amb xofer. Tot per a la ciutat fantasma. 

Als valencians no ens ve de nou. El deute de la Comunitat Valenciana és del 15%, una barbaritat si pensem que el de la Grècia arruïnada és del 13%; és una barbaritat tindre un deute de vora 18.000 milions en una comunitat de cinc milions d’habitants quan l’Estat de Califòrnia, amb 38 milions d’habitants, té un deute de 15.000 milions d’euros.  Però ací seguim malgastant. 

Però no gastem en sanitat, ni en benestar, ni en l’aplicació de la llei de dependència, ni en el sistema educatiu valencià que és el primer d’Espanya en fracàs escolar, en el que més de 25.000 alumnes estudien en barracons, on centenars d’alumnes de Formació Professional no han començat encara les classes per no tindre professor. No hi ha diners. Però continuen pagant-se sous astronòmics per no fer res i concedint obres i serveis, que es paguen en diners públics, de manera gens clara.  

I no he parlat de Fabra, ni de Gürtel,  ni de Brugal, ni del que ens va costar l’anterior vinguda del Papa. Esperem que Pilar de la Oliva, la nova presidenta del Consell Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, sàpiga la clau per obrir la porta d’on  s’amaguen els que ens han portat a la ruïna. Potser hi haja que dir Abracadabra.

2 comentaris:

  1. Es clar que pareix que la cosa encara no s'acabat. No obstant això, el poble valencià pareix estar molt content amb aquest mal somni. De vegades pense que o som imbècils, no som conscients del que està passant o ells tenen raó i som sempre els mateixos els que sempre estem en contra del progrés i tocant le pilotes.
    Però crec que la situació és un altra, els que governen en aquest país es claven amb els immigrants, van contra els pobres, ens retallen els drets a tots el ciutadans; tenen un comportament propi de covards...
    Per altra banda el saqueig del diners públics està duguen-se a terme en una democràcia política que es desenvolupa des del punt de vista social sota un feixisme que s'esten per tot Europa com una epidèmia i si no que els ho diguen al romanesos que els que els estimen volen que treballen 60 ores a la setmana i que cobren menys.
    Tot pareix que el capitalisme salvatge del segle XIX a ressuscitat o mai s'havia mort tan sols estava esperant com una feristela (i aquesta paraula els agradava molt fa uns quants anys) el moment oportú per a xuclar-nos la sang.
    De totes formes espere que un dia aquest comportament de gent golfa vinguda a menys els porte al lloc on mai haurien d'haver eixit.

    ResponElimina
  2. El que està clar és que de cop s'han carregat 60 anys de lluita de classes, d'avenços socials.

    Cada dia que passa, els rics són més rics i els pobres més pobres.

    Tot això que sembla un tòpic no ho és tant, perquè hi ha molta gent que encara no s'ha adonat, i si s'ha adonat fan orelles sords.

    Els pencaires a currar, que per això estan. Els rics a viure, que per a ells s'ha fet el món.
    Escuchar
    Leer fonéticamente
    Diccionario - Ver diccionario detallado

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...