Abracadabra

Palau de Justícia de València

Suma i no s’acaba. És rara  la setmana que no surt un nou cas de saqueig dels diners públics valencians. Els últims, de moment, impliquen a Iñaki Urdangarín, per un costat, i a Vicente Villaescusa en un altre cas, però els dos han obtingut milions d’euros, de la Generalitat que presideix Francisco Camps, a canvi de res.

Urdangarín era la cara del Institut Nóos que va rebre 2,4 milions d’euros per estudiar l’impacte econòmic dels grans esdeveniments i 3 milions per fer “d’intermediari” perquè València obtinguera la candidatura a uns Jocs Europeus. En els dos casos s’ha pagat per a no res, el mateix resultat que han donat els 60.000 euros anuals que cobra Villaescusa al cap d’un Museu del Segle XIX que no existeix ni ha existit mai però que sense existir ha costat uns 3 milions d’euros.

Als valencians no ens ve de nou. Som especialistes en pagar sous astronòmics per no fer res. L’exalcalde de Castelló, José Luís Gimeno cobra 6.000 euros mensuals de la Generalitat, des del 2005, com conseller cultural i responsable de la “Ciudad de las Lenguas”, una ciutat que tampoc existeix, però poc importa perquè, a més de Gimeno, la Generalitat paga un assessor, una secretaria i un cotxe oficial amb xofer. Tot per a la ciutat fantasma. 

Als valencians no ens ve de nou. El deute de la Comunitat Valenciana és del 15%, una barbaritat si pensem que el de la Grècia arruïnada és del 13%; és una barbaritat tindre un deute de vora 18.000 milions en una comunitat de cinc milions d’habitants quan l’Estat de Califòrnia, amb 38 milions d’habitants, té un deute de 15.000 milions d’euros.  Però ací seguim malgastant. 

Però no gastem en sanitat, ni en benestar, ni en l’aplicació de la llei de dependència, ni en el sistema educatiu valencià que és el primer d’Espanya en fracàs escolar, en el que més de 25.000 alumnes estudien en barracons, on centenars d’alumnes de Formació Professional no han començat encara les classes per no tindre professor. No hi ha diners. Però continuen pagant-se sous astronòmics per no fer res i concedint obres i serveis, que es paguen en diners públics, de manera gens clara.  

I no he parlat de Fabra, ni de Gürtel,  ni de Brugal, ni del que ens va costar l’anterior vinguda del Papa. Esperem que Pilar de la Oliva, la nova presidenta del Consell Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, sàpiga la clau per obrir la porta d’on  s’amaguen els que ens han portat a la ruïna. Potser hi haja que dir Abracadabra.