dijous, 18 de novembre de 2010

El caciquisme global del FMI



Al segle XIX i principis del XX el sistema capitalista covava el caciquisme sorgit de la pèrdua dels drets  que els emfiteutes tenien abans de ser ciutadans. Els mateixos que abans de la revolució burgesa exigien drets als senyors tenien que anar a demanar feina o alguna ajuda per sobreviure. Qui tenia la possibilitat de fer favors o prestar diners es convertia, aleshores, en el cacic que exigia al seu deutor fidelitat i submissió.  

El moviment obrer, i les mesures de força basades en la solidaritat de classe, aconseguiren presentar un front a aquestos abusos que amenaçava amb acabar amb tot el poder dels, fins aleshores, poderosos. La Revolució russa, i la por al contagi mundial del comunisme, feren que la vida dels treballadors millorara mitjançant l’establiment de l’estat de benestar. Pensàvem que el capitalisme, si més no el de finals del segle XX, era el sistema menys dolent per viure en llibertat i amb la possibilitat de justícia social. 

Però la caiguda del mur de Berlín i la debilitat econòmica i política mostrada per els països de l’est, que es deien de “socialisme real”, han donat ales al vertader esperit del capitalisme. En un tres i no res desapareixen els drets laborals tan treballosament aconseguits; perilla el sistema de pensions, no per que no siga eficient, sinó perquè els fons privats de la banca pressionen per fer-los inviables; el funcionariat, que és una garantia perquè l’administració estiga al servei dels ciutadans i no al servei del partit de torn, perilla; i tronem a dependre del favor d’algun conegut amb un poc de poder per aconseguir un treball, encara que siga mal pagat. És a dir, tornem al caciquisme del segle XIX, en quant a les relacions entre les persones, però la tecnologia del segle XXI permet més.

Un exemple clar de caciquisme global és el cas d’Irlanda. Les finances públiques no estan per a tocar campanes però assegura el govern que pot fer front a tots el pagaments prevists fins meitat de l’any que ve. El FMI diu que el seu sistema bancari no està segur i necessita una injecció financera d’alguns milers de milions d’euros. El govern irlandès diu que no cal, però en tot cas són les institucions bancàries les que han de fer front al seus compromisos. Però el FMI i el governs neoliberals més forts d’Europa han pressionat fins que s’ha acceptat negociar el crèdit. 

El FMI, el cacic global al servei de les grans banques, està a punt d’aconseguir que Irlanda assumisca  un deute multimilionari que suposarà la submissió del govern irlandès siga del color que siga. Les eleccions democràtiques ja serviran de poc. Es farà la política que dicte el FMI, una institució que està fora del control democràtic. La democràcia formal estarà buida de contingut.

Açò com és possible? Per què passa açò? Perquè el poder el tenen els neoliberals i poden fer el que vullguen perquè, en cas de perdre les eleccions, l’alternança en el poder permetria governar als social-liberals (abans socialdemòcrates) que seguirien la mateixa política. 

L’única manera, no violenta, de trencar aquesta espiral que pot dur-nos a la misèria a la majoria de la població és votar partits d’alternativa, no d’alternança, amb programes de canvi que afronten els problemes reals de la ciutadania per a buscar solucions als problemes vitals. Tornar a la solidaritat de classe que s’ha demostrat l’única forma de ser suficientment forts per a fer-nos respectar. És la solidaritat de classe, i no la pertinença a un estat o a una nació, el que ens farà respectables davant dels poderosos que no tenen pàtria i estan fent-nos caure en el parany del caciquisme global.

1 comentari:

  1. Quanta certesa hi ha en aquestes paraules, quina maquinaria més perfecta tenen els rics per a imposar-nos tanta estupidesa. L'única solució és la solidaritat de classe, es clar, però primer deurem descobrir qui som, on estem i que volem. Com ja es deia uns dies abans el parc temàtic pareix ser el remei a tots el mals, almenys per a una gran quantitat de valencians. Quan despertem de tanta estupidesa potser entrem en coma. Però hi ha molt de futur i com diu Marcos Ana "al futuro no podemos ir solos" ni com a humans ni com a la consciència de la Terra que som.

    Ahi va un altre sonet


    Persones Buides
    Com un riu que es precipita cap a la mar
    l’arrogància conquereix les ànimes
    al mateix ritme infernal que mor el passar,
    que la vida se’ns escapa de les grans metes.

    Amb la mateixa força que un llamp cal tancar
    les escletxes que s’obrin en els cors dels homes
    que neguen tot goig a l’ora d’apreciar
    la flaire que naix, pels matins, de les roses.

    Tanta buidor els ha transformat en petits
    fragments brillants de porcellana fàtua
    que els allunya dels grans i xicotets sentits.

    Buits i sols traspassen qualssevol dels límits
    al ritme que envaneixen la seva cua.
    El temps els ofegarà tots els seus grans crits

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...