La cimera OTAN- Rússia de Lisboa s’ha presentat com un èxit total. Obama parlava de Rússia com un soci, no com un adversari. Rasmussen, el secretari general de l’OTAN, deia que aquesta cimera no només soterrava el passat sinó que l’exorcitzava i, va afegir, que les noves amenaces són el terrorisme, el narcotràfic, la pirateria, la proliferació balística sense control i les armes de destrucció massiva. Però tant d’acord no clarifica quin serà el paper de l’OTAN en el futur perquè les amenaces que anomena Rasmussen no es combaten amb exèrcits sinó amb policia, treball i justícia.
Cal fer un poc d’història per saber exactament de què estem parlant. L’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) va sorgir en la postguerra de la Segona Guerra Mundial, en 1949, per França, Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos, Regne Unit, Estats Units i Canadà, als que es van afegir Itàlia, Dinamarca, Islàndia, Noruega i Portugal. Va nàixer com una organització política i militar per protegir-se del més que possible contagi del comunisme soviètic i dels moviments de la classe obrera de cada país.
Va nàixer, doncs, com una arma al servei de la classe dominant, del que aleshores es denominava el capital. El comunisme, que havia lluitat al costat del aliats contra el feixisme nazi, eixe monstre creat pels poderosos per protegir els seus privilegis que se’ls va descontrolar, era considerat més perillós que el mateix feixisme. A l’ombra del risc soviètic es va encetar la guerra freda que va dividir el món en dos bàndols enfrontats. En 1955, sis anys després, es va constituir el bloc de l’est, anomenat Pacte de Varsòvia, per signar-se en aquesta ciutat, per defensar-se de l’OTAN.
La caiguda del mur de Berlín era la victòria del bàndol capitalista. Les esperances d’un món més just i millor per a tots s’afonaven en un pou del qual encara no em arribat al fons. La crisi provocada per l’avarícia sense control inherent al sistema i el repartiment injustament desigual de les càrregues d’eixa crisi ens mostren que encara estem en caiguda lliure. Els retalls als drets laborals, als salaris i pensions no ens permeten veure on pot estar el fons del pou.
El que sí puguem afirmar és que l’organització internacional que vetlla per la seguritat dels capitalistes en tot el món està sana. L’OTAN s’ha convertit en el gendarme global del capital. El major exèrcit que mai ha estat al servei d’una classe social per preservar els seus privilegis. Els poderosos del món occidental poden dir, com Franco anunciant el final de la guerra, “En el día de hoy, cautivo y desarmado el ejército rojo, han alcanzado las tropas nacionales, sus últimos objetivos militares”, i laborals, i socials, i... podríem afegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada