dimecres, 24 de novembre de 2010

Anatomia del feixisme


Rellegint “Anatomía del fascismo” de Robert O. Paxton se m’ericen els cabells. Hi ha similituds entre les societats que el van parir i l’actual: crisi econòmica, inseguretat, un futur ennuvolat... i, especialment, la desil·lusió d’una part important de la clientela intel·lectual i obrera amb la socialdemocràcia. Però hi ha altres molt diferents sense les quals és molt difícil que el feixisme accedisca al poder: el moviment obrer està capat i no posa en perill els privilegis dels poderosos; la burgesia i el gran capital tenen el control total de l’aparell de l’Estat per la qual cosa no cal posar en marxa el feixisme.

Però el gos guardià està present i ben alimentat i de tant en tant cal entrenar-lo perquè no perda l’agressivitat. D’ací el que passa de tant en tant en València on, pareix ser, hi ha prou permissivitat per a que es desfoguen els cadells. El que ha passat aquesta setmana en Benimaclet és preocupant. Els poders públics han deixat campar al seu aire als membres d’un partit feixista que, obviant la llei de partits, és legal. L’embrió del feixisme nia en les societats i necessiten ben poc, especialment en època de crisis, per a prendre vol. Segons Robert O. Paxton “basta con la decisión aparentemente anodina de tolerar un trato ilegal de los “enemigos” de la nación”. 

La violència feixista no és indiscriminada, va dirigida, en teoria, contra els diferents, els immigrants, però en el fons els feixistes són l’avantguarda, els encarregats de fer el treball brut de la classe burgesa,els gossos guardians dels poderosos. El feixisme té clar que el seu enemic és la classe treballadora organitzada, l’esquerra, per això parlen contra els immigrants però exerceixen la violència contra valencians, com van fer el dilluns a Benimaclet. 

El buit clamorós que el barri va fer a la convocatòria de la manifestació contra la immigració deixa ben clar el sentiment de la seua gent i la intenció de no legitimar accions contra ningun “enemic” fabricat amb falsedats. En una democràcia hi ha canals per expressar totes les opinions i no és admissible la coacció, l’amenaça i la violència. En una democràcia s’espera dels poders públics que garantisquen la seguretat, la llibertat i la tranquil·litat dels ciutadans i divendres passat desenes de comerços van haver de tancar per por als manifestants que van vindre de fora per a trencar la tranquil·litat del barri, amb el permís dels poders públics.

No contents amb això tornaren dilluns coaccionant, insultant, amenaçant; gent coneguda amb noms i cognoms i, sorprenentment, els que tenen l’obligació de vetllar per la seguretat dels ciutadans, no van fer res per impedir-ho. Benimaclet és un barri multiracial, pluricultural, viu, tranquil, que paga impostos i exigeix que els poders públics complisquen la seua obligació tallant tot intent de violació dels drets ciutadans. És preocupant l’actuació dels poders públics perquè, diu Paxton, “siempre que la autoridad pública hacía la vista gorda ante la acción directa contra comunistas i socialistas sin preocuparse demasiado por los formalismos, se abría una puerta al fascismo”.

Paxton, R, Anatomía del fascismo, Barcelona, Península, 2005.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...