Des del moment que van arribar a formar un govern tripartit entre el PSC, ERC i ICV- EUiA no han parat de rebre crítiques i desqualificacions de la dreta i els sectors conservadors però també des d’una part important dels socialistes espanyols. No és estrany si tinguem en compte que els equips econòmics dels governs del PSOE tenen una propensió natural cap al liberalisme i, a més, els preocupa el independentisme d’ERC, per la qual cosa prefereixen l’aliança del PSC amb CiU.
El president Montilla ha declarat que el PSC no tornarà a la fórmula del tripartit (encara que deixa una porta oberta al afegir ”en les actuals condicions”). Potser el descrèdit mediàtic tan brutal de l’actual govern català aconselle el desmarque, però no la realitat de les xifres. Els mitjans de comunicació privats i, paradoxalment, el públics, darrere dels quals estan els poders fàctics catalans, s’han esforçat en crear l’ambient de rebuig al tripartit. Només en l’últim mes, els quatre diaris més importants de Catalunya, han publicat quaranta-dos articles contra el tripartit i només sis a favor, no perquè no s’hagen escrit articles favorables, sinó perquè no s’han publicat. La diversitat ideològica del mitjans catalans, i espanyols, és molt limitada, com podem veure cada dia.
El problema és que, en Catalunya, sense tripartit no poden governar les esquerres i, per tant, no poden fer-se polítiques que beneficien a la majoria social, que es manifesta de centre-esquerra i esquerra, segons les enquestes. En Catalunya el debat no està entre el nacionalisme jacobí dels espanyols i el nacionalisme independentista catalanista, com ho presenten els mitjans, el debat està entre les polítiques de dreta i les polítiques d’esquerra. L’esquerra té l’obligació d’intentar guanyar les eleccions per a poder continuar ampliant la qualitat de vida i el benestar de les classes populars, com han fet els darrers anys.
Les xifres són objectives i demostren que el tripartit ha augmentat la despesa social per habitant dedicada a sanitat, educació, infància, serveis domiciliaris, serveis social, etc. L’actual govern ho ha augmentat el 26,2% anual, mentre que CiU ho va fer només un 17,7% cada any.
En sanitat el tripartit a pujat la inversió un 54,7% en el període 2003-2010, el que ha permès créixer el número de metges i infermeres i disminuir el número de pacients per professional. Al mateix temps s’ha fet disminuir la despesa de farmàcia (és l’autonomia que més ha disminuït la despesa farmacèutica), el que ha facilitat ampliar l’atenció sanitària.
També en educació la inversió ha pujat un 12,8 anual en el període del tripartit, mentre només pujava un 7,7 amb CiU. Açò ha permès que el número d’hores lectives de l’escola pública vaja convergint amb el número d’hores lectives de la privada concertada.
La despesa en serveis a famílies amb dependència passà d’augmentar el 3,9% i habitant amb CiU a incrementar-se el 8,2% amb el tripartit. El mateix va passar amb els serveis a ancians, i en vivenda la despesa pública va baixar un 6% per any i habitant en el període CiU i va augmentar un 15% durant el tripartit.
Cal assenyalar que tota aquesta inversió social pública fou acompanyada d’un gran creixement de la inversió en infraestructures físiques. Aquestes van quintuplicar durant el període 2003-2010 a les que feren CiU en els darrers vuit anys del seu govern.
Per tot açò els ciutadans de Catalunya han de veure que el govern del tripartit ha sigut molt millor, per a les classes populars, que els governs de la dreta de CiU; han de veure la necessitat imperiosa d’un govern d’esquerres que faça política social, en aquest moment de crisi econòmica, de pèrdua de drets i disminució de l’Estat de benestar, i han d’exigir als mitjans de comunicació, si més no als públics, que la informació siga veraç, objectiva i imparcial.
Accés al document en Power Point de l’Associació Progressista de Catalunya on apareixen les dades sobre la inversió del tripartit i de CiU.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada