Arran de les primàries del PSOE caldria assenyalar que l’objectiu de les primàries no deuria ser només triar candidat sinó, també, polsar les distintes sensibilitats dins del partit i el seu programa.
És un dèficit democràtic el que la competència política entre dos candidats a representar al partit en les pròximes eleccions es base en l’aspecte personal dels candidats, en compte de fer-ho en les seues propostes de canvi, que reflectisquen el seu posicionament respecte als corrents més importants existents dins del PSOE.
Ja que és el partit majoritari dins de les esquerres, l’orientació de tal partit afecta totes les altres formes polítiques a Espanya. D’ací l’enorme importància que les bases forcen un debat dins de les primàries per a permetre l’exposició dels diferents punts de vista, perquè no sols el PSOE, sinó tota Espanya, se la juga en la resolució de tals debats fins ara opacs i silenciats en els mitjans.
En el PSOE hi ha distintes sensibilitats que haurien d’expressar-se durant les primàries, a fi de configurar els equips de direcció i el programa del partit. Una sensibilitat és la definida com la socialdemocràcia “tradicional”. Aquesta tradició, arrelada en la tradició socialdemòcrata, ha emfatitzat les polítiques redistributives, encaminades a universalitzar els drets socials i laborals, mitjançant un finançament basat en la progressivitat fiscal amb elevat desenvolupament de la despesa pública per a finançar els serveis públics, inclosos els de l’Estat del benestar i la infraestructura física del país. Aquesta tradició ha sigut a Europa la de més èxit en establir el popular Estat del benestar. Aquesta sensibilitat és majoritària en les bases sindicals del PSOE, gran majoria de la classe treballadora i sectors de les classes mitjanes, així com entre els moviments socials, com la majoria de moviments feministes i ecologistes.
Una altra sensibilitat és la socioliberal, que assumeix que les polítiques fiscals no tenen funcions redistributives i descoratja la universalització de drets laborals i socials. En realitat, el seu projecte es defineix com el de garantir la igualtat d’oportunitats, de manera que tots tinguen les mateixes oportunitats, sense detallar, no obstant això, com aconseguir que això ocórrega, excepte en un gran èmfasi en l’educació com a garant d’oportunitat. La dita tradició defuig d’intervencions públiques redistributives, desmereixent la importància de la despesa pública. Tal com va escriure Jordi Sevilla en el seu llibre El nou socialisme “Algú pot defendre, a estes altures del segle, que un programa socialdemòcrata ha d’anar a favor de més imposts i despesa pública?” (p.73), escrit a Espanya, el país de la Unió Europea dels 15 que té la càrrega fiscal menor, la despesa pública per habitant més baix, i l’Estat del benestar menys finançat.
Seria important que es debateren les dues posicions, perquè mentre les segones han sigut les dominants, no han sigut les més populars entre les seues bases, la qual cosa explica l’escàs èxit electoral de la sensibilitat socioliberal. De fet, el canvi del panorama polític en la Unió Europea, els països de la qual han passat de ser governats per les esquerres a ser-ho per les dretes, és degut, precisament, al domini de les opcions socioliberals (la denominada Tercera Via de Blair) dins de les esquerres governants. I ja hem vist, en les mesures que ens obliguen a aplicar, com ens afecta la política que emana d’Europa.
Resum de: Lo que deberían ser las primarias en el PSOE, article de Vicenç Navarro publicat en El Plural 13-09-10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada