El cantant Alejandro Sanz ha llançat una pregunta pública al president de Veneçuela, Hugo Chávez, que li ha contestat. Com aquestes coses, que no són desfavorables per a Chávez, no apareixen als mitjans espanyols, penge ací una traducció del aparegut en BarrialTv
PREGUNTA . “President Chávez, vull anar a cantar al seu país… M’ho permet? Em dóna la seua paraula que no li passara res ni al meu públic, ni a la meua gent, ni a l’empresa, ni a mi? Alejandro Sanz
RESPOSTA - Senyor Alejandro: sap vosté el que significa ser esclau sense cadena… Esclau sense cadenes, és simplement continuar sent esclaus sense carregar els grillons… Perquè raó no t’has preguntat encara, del per què Veneçuela és atacada amb artilleria pesada només per les potències occidentals?
O serà que formes part d’ells i et fas el distret?
Informa’t amic meu, i pregunta’t perquè Colòmbia és considerada una de les nacions on existeix mes desigualtat per culpa de governs que només manen per a uns pocs i les riqueses són distribuïdes per a uns privilegiats; mentres Veneçuela és reconeguda com el primer país de la regió en quan a abaixar la pobresa extrema, de manera dràstica en el govern de Chávez Frías.
No et va cridar mai l’atenció que després que el nostre país es va bolcar a l’esquerra, automàticament es van començar a unir la majoria dels pobles d’Amèrica Llatina, en un clar senyal del que volien els pobles?…
Demanes permís per a vindre a cantar?
No et fa vergonya dir això?
En un país democràtic on qualsevol persona pot dir el que se li vinga en gana i no com et conten?
Et diré alguna cosa: La majoria dels llatinoamericans que alçaven la seua veu per mitjà del cant, en senyal de protesta per les infinites injustícies que patien els seus pobles per culpa de dictadures assassines de dreta…Mai van demanar permís per a arriscar la seua vida en nom dels miserables, i en aqueixos temps si que arriscaven la pell…
Alguna vegada et vas dignar escoltar alguna prosa convertida en cançó del senyor Atahualpa Yupanqui…
Si!, aquell que li deien el pare de la cançó folklòrica llatinoamericana…
La dictadura feixista argentina ho va perseguir i va haver d’asilar-se a Europa, per si no ho saps el mateix que a París va compartir escenari amb algú anomenada Edith Piaf…
Mai et van contar del cantautor Víctor Estepa, que la dictadura xilena de Pinochet, li va tallar les mans perquè no tornara mai a tocar la seua guitarra acompanyant el seu cant i no conformes amb això, ho van crivellar indefens en l’Estadi de futbol de Santiago…
Segurament vas conéixer a Mercedes Sosa, “la negra del Sud” com li deien tots els pobles llatinoamericans…
Si no la vas conèixer, t’invite que et fiques en Youtube i l’escoltes cantant: “Solo le pido a Dios” i després em contes…
A aquesta cantautora poble, cantant en la ciutat de La Plata l’any 79 la dictadura feixista la va detindre a ella i a tots els que van gosar anar a veure-la cantar. També va haver d’exiliar-se a Europa en Paris i Madrid, perquè no la mataren…
Vas llegir alguna vegada a Mario Benedetti el que ens deia que “El Sur también existe”, igual que el seu compatriota Alfredo Zitarrosa aquell del “Violí de Becho”…
Ells també es van veure obligats a exiliar-se a Europa per amenaces de mort…
A León Gieco, un general li va posar una pistola en el pols, dient-li:”La pròxima vegada que vingues a cantar a la universitat de Luján i cantes aquesta cançó vaig a pegar-te un tir al cap”, referint-se a “Hombres de Hierro”…
Guaraní es va haver d’anar també igual que la Nacha Guevara, que li van col·locar una bomba en un teatre mentre cantava, els feixistes argentins…
¡Si fins al tango Cambalache el van prohibir en les emissores de ràdio la dictadura argentina!!… I EL NOSTRE INIGUALAT CANTAUTOR ALÍ PRIMERA, QUI VA SER VETAT TOTA LA SEUA VIDA EN ELS MITJANS VENEÇOLANS.
¡Anima’t!!...Y escriu una cançó, de les misèries del món…
Parla’ns dels oblidats d’Haití, dels milers i milers de morts a Iraq, dels d’Afganistan, de la fam canina de l’África, de la desnutrició en l’Amèrica pobre, de la desigualtat abismal existent entre rics i pobres, de les interminables dones assassinades en ciutat Juárez, dels xiquets obligats a treballar robant-los l’única cosa que val la pena viure en aquesta boja vida, “la seua infància”…
Informa’t, escriu, no vingues només a cantar…i a fer un xou mediàtic, sigues honest, no enganyes als teus seguidors.
Recorre les viles misèries de pobles que clamen per igualtats, les faveles dels sense sostre…els 40 milions de pobres en USA, hui convertits en 50 milions d’exclosos.
I després em contes, si encara et queden forces de criticar Chávez…
RESPOSTA - Senyor Alejandro: sap vosté el que significa ser esclau sense cadena… Esclau sense cadenes, és simplement continuar sent esclaus sense carregar els grillons… Perquè raó no t’has preguntat encara, del per què Veneçuela és atacada amb artilleria pesada només per les potències occidentals?
O serà que formes part d’ells i et fas el distret?
Informa’t amic meu, i pregunta’t perquè Colòmbia és considerada una de les nacions on existeix mes desigualtat per culpa de governs que només manen per a uns pocs i les riqueses són distribuïdes per a uns privilegiats; mentres Veneçuela és reconeguda com el primer país de la regió en quan a abaixar la pobresa extrema, de manera dràstica en el govern de Chávez Frías.
No et va cridar mai l’atenció que després que el nostre país es va bolcar a l’esquerra, automàticament es van començar a unir la majoria dels pobles d’Amèrica Llatina, en un clar senyal del que volien els pobles?…
Demanes permís per a vindre a cantar?
No et fa vergonya dir això?
En un país democràtic on qualsevol persona pot dir el que se li vinga en gana i no com et conten?
Et diré alguna cosa: La majoria dels llatinoamericans que alçaven la seua veu per mitjà del cant, en senyal de protesta per les infinites injustícies que patien els seus pobles per culpa de dictadures assassines de dreta…Mai van demanar permís per a arriscar la seua vida en nom dels miserables, i en aqueixos temps si que arriscaven la pell…
Alguna vegada et vas dignar escoltar alguna prosa convertida en cançó del senyor Atahualpa Yupanqui…
Si!, aquell que li deien el pare de la cançó folklòrica llatinoamericana…
La dictadura feixista argentina ho va perseguir i va haver d’asilar-se a Europa, per si no ho saps el mateix que a París va compartir escenari amb algú anomenada Edith Piaf…
Mai et van contar del cantautor Víctor Estepa, que la dictadura xilena de Pinochet, li va tallar les mans perquè no tornara mai a tocar la seua guitarra acompanyant el seu cant i no conformes amb això, ho van crivellar indefens en l’Estadi de futbol de Santiago…
Segurament vas conéixer a Mercedes Sosa, “la negra del Sud” com li deien tots els pobles llatinoamericans…
Si no la vas conèixer, t’invite que et fiques en Youtube i l’escoltes cantant: “Solo le pido a Dios” i després em contes…
A aquesta cantautora poble, cantant en la ciutat de La Plata l’any 79 la dictadura feixista la va detindre a ella i a tots els que van gosar anar a veure-la cantar. També va haver d’exiliar-se a Europa en Paris i Madrid, perquè no la mataren…
Vas llegir alguna vegada a Mario Benedetti el que ens deia que “El Sur también existe”, igual que el seu compatriota Alfredo Zitarrosa aquell del “Violí de Becho”…
Ells també es van veure obligats a exiliar-se a Europa per amenaces de mort…
A León Gieco, un general li va posar una pistola en el pols, dient-li:”La pròxima vegada que vingues a cantar a la universitat de Luján i cantes aquesta cançó vaig a pegar-te un tir al cap”, referint-se a “Hombres de Hierro”…
Guaraní es va haver d’anar també igual que la Nacha Guevara, que li van col·locar una bomba en un teatre mentre cantava, els feixistes argentins…
¡Si fins al tango Cambalache el van prohibir en les emissores de ràdio la dictadura argentina!!… I EL NOSTRE INIGUALAT CANTAUTOR ALÍ PRIMERA, QUI VA SER VETAT TOTA LA SEUA VIDA EN ELS MITJANS VENEÇOLANS.
¡Anima’t!!...Y escriu una cançó, de les misèries del món…
Parla’ns dels oblidats d’Haití, dels milers i milers de morts a Iraq, dels d’Afganistan, de la fam canina de l’África, de la desnutrició en l’Amèrica pobre, de la desigualtat abismal existent entre rics i pobres, de les interminables dones assassinades en ciutat Juárez, dels xiquets obligats a treballar robant-los l’única cosa que val la pena viure en aquesta boja vida, “la seua infància”…
Informa’t, escriu, no vingues només a cantar…i a fer un xou mediàtic, sigues honest, no enganyes als teus seguidors.
Recorre les viles misèries de pobles que clamen per igualtats, les faveles dels sense sostre…els 40 milions de pobres en USA, hui convertits en 50 milions d’exclosos.
I després em contes, si encara et queden forces de criticar Chávez…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada