dilluns, 23 de desembre de 2013

Les fal·làcies neoliberals sobre les causes de l’elevada desocupació a Espanya




Article de Vicenç Navarro, Catedràtic de Polítiques Públiques. Universitat Pompeu Fabra, publicat al diari Público el 23-12-2013

Durant molts anys ha sigut un dogma als cercles financers, econòmics, mediàtics i polítics que defineixen la saviesa convencional al nostre país, que l’elevada desocupació a Espanya es deguda a la “excessiva rigidesa” del mercat de treball, és a dir, que a l’empresari li era i continua sent-li molt difícil acomiadar el treballador. Es deia i repetia constantment als mitjans on es promou aquesta saviesa convencional, que el major problema que existia en el mercat de treball espanyol era l’excessiva regulació a la qual estava sotmès i que havia segmentat el mercat laboral, dividint-lo entre els “insiders”, que tenien un contracte fix, dificilíssim de trencar (la majoria homes), i que feia molt difícil a l’empresari acomiadar el treballador, i els “outsiders”, als que els era molt difícil entrar en el mercat de treball, i que quan treballaven només aconseguien contractes molt precaris (la majoria joves i dones).

En aquesta interpretació del perquè a Espanya hi havia una desocupació tan elevat, es responsabilitzava d’això als sindicats, per donar excessiva protecció als primers a costa dels segons. S’indicava que l’empresari era poc favorable a contractar treballadors, perquè temia que li seria molt difícil acomiadar-los si així ho desitjava. A Espanya, FEDEA (el think tank de la gran banca i la gran patronal) havia sigut la major promotora d’aquesta teoria, també molt estesa en cercles acadèmics, dins dels quals el professor Juan José Dolado, de la Universitat Carles III, era el seu màxim exponent (sent un dels assessors del govern Zapatero en les reformes laborals d’aquest govern).

No cal ni dir-ho que el govern Rajoy, el més neoliberal dels que han existit durant el període democràtic, ha fet seua també aquesta interpretació de l’elevada desocupació, aplicant la versió més extrema en les seues reformes laborals, les quals ha intentat justificar presentant-les com necessàries per a crear ocupació. És també el govern més antisindical dels que han existit a Espanya durant l’època democràtica.

Les reformes laborals neoliberals: la versió Zapatero versus la versió Rajoy
Coincidint en la interpretació (errònia) del que causava l’elevat desocupació, i coincidint també en la necessitat de facilitar l’acomiadament dels treballadors, hi havia diferències, no obstant això, entre la versió zapaterista (i de grans sectors de la socialdemocràcia europea, i molt en especial de la Tercera Via) i la versió rajoyniana o neoliberal dura. Des de la primera, la neoliberal blana, l’estratègia proposada es denominava l’estratègia de la flexiseguretat, que intentava corregir l’impacte negatiu que li suposava al treballador perdre el seu treball, en acomiadar-lo, proveint-lo d’una assegurança de desocupació generosa i facilitant la seua formació perquè poguera trobar treball ràpidament (en realitat, el govern Zapatero va mantindre el segur de desocupació, però va fer poc en la formació professional i en la col·locació del treballador desocupat en un nou lloc de treball).

En aquesta estratègia, es prenia a Dinamarca com el punt de referència. Es deia que a Dinamarca l’empresari podia acomiadar el treballador pràcticament quan volguera (la qual cosa, es deia, explicava la baixa desocupació a Dinamarca), perquè l’empresari no tenia cap recel a contractar un treballador sabent que el podia acomiadar quan ell o ella així ho desitjara. Aquesta gran flexibilitat anava, no obstant això, acompanyada de la seguretat, perquè a més d’un bon segur de desocupació, l’Estat li ajudava a trobar un nou lloc de treball mitjançant una formació que li permetia fàcilment trobar el treball que aquella formació li facilitava.

L’OCDE i la seua promoció de la flexiseguretat
Una de les agències internacionals que va pressionar més perquè l'anomenat “model danès de flexiseguretat” s’estenguera als països de l’OCDE, incloent-hi Espanya, va ser l’OCDE, la seu del qual a París és coneguda per albergar els dits “experts economistes” millor pagats de les agències internacionals. L’OCDE publica periòdicament els famosos informes sobre col·locació i ocupació, OECD Employment Outlook, en els que es promocionen activament les teories i els dogmes neoliberals.

Doncs bé, acaba de fer-se public el seu últim informe, OECD Employment Outlook 2013, que és un document que vaig haver de llegir dues vegades per a cerciorar-me de que estava llegint el que estava llegint. En realitat, admetia que s’havia equivocat profundament en la seua lectura de l'anomenat model danés de flexiseguretat (per a veure una excel·lent crítica de l’informe, llegir Ronald Janssen “Flexicurity: The Model That Never Was” en Social Europe Journal, 06.12.13). En realitat, no era cert que el mercat laboral danès estiguera tan desregulat com havien suposat (el terme desregulació s’utilitza com “facilitat per acomiadar els treballadors”). Contràriament a aqueix supòsit, el nivell de regulació a Dinamarca era semblant a l’existent en el mercat de treball espanyol, alemany i grec (sí, ha llegit bé, posa espanyol). O siga, que el mercat de treball danès era tan “rígid” com el mercat de treball espanyol. En la tipologia de graus de flexibilitat, Espanya i Dinamarca estaven al mateix nivell. Ambdós oferien el mateix nivell de protecció contractual al treballador (tant col·lectiva com individualment). Per damunt, amb major protecció social, estaven França i Itàlia, i per davall, EUA i el Regne Unit. La diferència entre Espanya i Dinamarca no estava en la major o menor facilitat per acomiadar el treballador (el que s’anomena flexibilitat), sinó en la seguretat oferida, quant a beneficis en el seu segur de desocupació i en els programes de formació, molt més extensos a Dinamarca que a Espanya. Dubte que aquestes dades apareguen en la majoria de mitjans de major difusió espanyols, que són de clara sensibilitat neoliberal.

Tenint en compte estes dades, esperaria una nota de disculpa als sindicats espanyols per part de FEDEA, del professor Dolado i de tota la bateria d’experts que han atacat als sindicats per protegir excessivament als “insiders”. Però els assegure que no passarà. I el que és inclús pitjor, continuaran amb el seu dogma i els mitjans continuaran promocionant-los. Així és Espanya, incloent-hi Catalunya, on el pensament neoliberal continua dominant els establishments polítics i mediàtics del país.

1 comentari:

  1. Totalment d'acord amb el teu plantejament, però també dic una cosa no calen disculpes sino fets i està clar que els fets els tindrem que aconseguir amb la nostra lluita. El capitalisme global ens considera als humans poca cosa i a la Mare Terra un negoci, cal que canviem aquest sistema.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...