15-M, partits, sindicats

El 15-M ha sigut, possiblement, una de les coses més importants que han ocorregut al 2011. Moltes persones que havien perdut l’esperança, i s’havien rendit abans de començar ha lluitar, van recobrar la força i la il•lusió per plantar cara a l’allau d’abusos i injustícies que amenacen en acabar amb les conquestes socials de les classes populars dels darrers dos-cents anys. 

Aquest moviment ha sigut capaç d’influir en les ofertes polítiques dels partits. La reforma de la  llei electoral, la dació en pagament en cas de desnonament, l’exigència de transparència en els comptes públics, són algunes de les coses que s’han posat en  primera línia de les agendes polítiques forçades per la recuperació del carrer com espai públic de ciutadania.

No obstant això, les demandes del 15-M s’han vist frustrades pels resultats electorals que han entregat el poder dels tres nivells de l’Estat (local, autonòmic i estatal) al partit amb menys sintonia amb les demandes socials. L’abstenció afavorida per la despolitització general ha malbaratat l’experiència de la lluita política per la justícia social. Però cal aprendre que, en democràcia, són els vots els que fan possible els canvis, doncs el carrer consciència i mobilitza, però és el Parlament qui legisla.

Cal fer arribar al Congrés les exigències socials votant partits fiables que defensen al legislatiu el que la ciutadania reclama al carrer. Cal recolzar, i no desacreditar ni atacar, a organitzacions que, com el sindicats de classe, comparteixen els problemes i les solucions del carrer, perquè són carrer. Cal, com diu Jaime Pastor, professor de Ciència Política de la UNED, recuperar el vell lema “Anar separats, però colpejar junts”.

L’eficàcia del 15-M dependrà de si sap o no compaginar les seues accions amb els partits i sindicats que comparteixen l’exigència d’una democràcia real ja. Pastor sosté que "El 15-M hauria d’assegurar-se la seua pròpia autonomia i no deixar-se instrumentalitzar pels partits, però tampoc rebutjar la unitat d’acció" per plantar cara a les retallades del nou govern.