L'any que se'n va no serà fàcil d'oblidar. Han passat moltes coses que poden marcar punts d'inflexió en qüestions bàsiques per a la vida de la majoria dels ciutadans.
Aquest any el planeta ha accentuat les seues queixes, pel maltracte que rep dels homes, en forma d'augment de la temperatura, desgel dels pols, sequeres en alguns llocs del planeta i inundacions en altres, terratrèmols i tsunamis que, combinats amb la prepotència i egoisme dels humans, han provocat desastres com el de Fukushima.
ETA ha anunciat que renuncia a la violència. Una bona notícia que no es correspon amb els entrebancs que el flamant govern està posant als que intenten conduir les legítimes opcions polítiques de l'esquerra abertzale pel solc constitucional.
Les eleccions autonòmiques i municipals de maig van deixar ajuntaments i comunitats autònomes majoritàriament en mans del PP, i les generals de novembre van dur a Rajoy (a la tercera va la vençuda) a la Moncloa. El PP controla políticament quasi la totalitat de l'Estat espanyol en els tres nivells: local, autonòmic i estatal. Mai, en democràcia, un partit havia tingut tant de poden. En moments de crisi és açò positiu? No tardarem en saber-ho. De moment els indicis (fins que no passen les eleccions andaluses només hi haurà indicis) dibuixen un panorama força negre per a les classes populars, doncs el govern pareix que intentarà portar a la pràctica el programa de la CEOE. Que ho aconseguisca dependrà de la resistència que trobe enfront.
Però no tot és negatiu. El 2011 ha sigut l'any del renaixement de la ciutadania política exigint democràcia, als llocs on no n'hi havia, i democràcia real als estats on la corrupció, l'acomodament dels polítics i l'ofensiva neoliberal l'ha falsejat.
Les noves tecnologies, encapçalades per Internet, han donat als ciutadans un espai on fer política, lliure de la censura i el control dels poderosos. Xarxes socials, tuits, You Tube, Facebook i blocs han deixat de ser mitjans d'entreteniment per a ser espais on exercir la política, on unificar criteris de les oposicions atomitzades i aconseguir la unitat d'acció necessària per a ser efectius. Tunísia, Egipte i Líbia han donat un primer pas important acabant amb qui havia monopolitzat el poder durant dècades, i Iemen i Síria segueixen els mateixos passos. Queda molt per fer però l'anomenada primavera àrab és un punt d'inflexió en el qual s'ha iniciat un procés que no té marxa enrere.
Els mateixos mitjans han servit per assajar la mobilització ciutadana als països amb una democràcia nominal però adulterada i desnaturalitzada pels poders financers, fora del control democràtic. La mobilització ciutadana del 15-M va encunyar i difondre arreu del món l'expressió “spanish revolution” com una forma pacífica d'exigir democràcia real ja. El silenci o la tergiversació, per part dels mitjans de comunicació, dels motius de la crisi i del que cal fer per sortir del pou, han deixat l'espai per a l'expressió política que ha trobat ressò a les xarxes socials i Internet.
La denuncia minoritària i atomitzada de la corrupció, la ineficàcia dels polítics, el injust sistema electoral i el control de la política pels financers, ha trobat en el món virtual la manera de coordinar i el poder de convocatòria que fins ara no existia. En el 2011 s'ha demostrat la força al carrer. En el 2012 cal demostrar que en una democràcia els ciutadans són el primer i que els interessos de la majoria estan per damunt dels interessos de la immensa minoria, encara que aquests tinguen molts diners.
Que tingueu un feliç any 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada