Pedro María Martínez, 27 anys. Francisco Aznar, 17 anys. Romual Fangós, 19 anys. José Castillo, 32 anys. Bienvenido Perereda, 30 anys. Van morir el 3 de març de 1976 a Vitòria, quan la policia va dissoldre a tirs una assemblea de treballadors en vaga que se celebrava en una església. Fraga era ministre de Governació, el màxim responsable polític de la policia que va obrir foc. El carrer era seu. Cap d’aquests crims va ser jutjat mai.
Enrique Ruano, 21 anys. Va ser un estudiant de dret assassinat en 1969 per la Brigada Polític Social, la policia política de la dictadura. El seu delicte? Repartir pasquins antifranquistes. Segons la versió del règim, Ruano es va suïcidar llançant-se per una finestra. Segons va quedar clar fa uns anys, Ruano va ser torturat durant quatre dies i després executat d’un tir; del seu cadàver es va serrar l’os de la clavícula per a amagar el forat de la bala. Va ser Fraga, ministre d’Informació, qui es va ocupar de filtrar a l’ABC una carta de la víctima que el presentava com un suïcida. Va ser també el mateix Fraga qui va cridar el pare de Ruano per a recordar-li que tenia una altra filla, per a amenaçar-li, per a dir-li que callara.
Julián Grimau, 52 anys. Va ser un líder comunista afusellat en 1963, després d’uns quants dies de tortures –segons la versió oficial, també s’havia llançat per la finestra–. Fraga va participar en el Consell de Ministres que va condemnar a “ese caballerete”, com el va menysprear en roda de premsa el llavors ministre de la propaganda de Franco.
Manuel Fraga, 89 anys. Va morir aquest diumenge en el llit. A més d’aquestes ombres, també va tindre les seues llums, com hauran sentit o llegit ja en una infinitat d’obituaris que solen oblidar aquests altres noms, aquests altres morts que convé recordar.
Descanse (descansen) en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada