En Europa Alemanya és l'exemple a seguir. L'eficiència de les seues empreses, el nivell de vida aconseguit pels ciutadans alemanys i la solvència econòmica, inclús en plena crisi, fan que es parle del miracle alemany. Efectivament el creixement econòmic i la creació d'ocupació és envejable. L'atur a baixat al 6,6% en 2011 per la qual cosa es presenta com a model per als països industrialitzats. Però no es mostra l'altra cara de la moneda.
Els informadors de les xifres macroeconòmiques alemanyes haurien d'informar de com s'ha realitzat el miracle: subordinant els drets i les condicions laborals a la rendibilitat de les empreses a curt termini, és a dir, el que eufemísticament s'anomena “flexibilització del mercat laboral”, i amb contractes temporals, a temps parcial i “mini jobs”. Aquests últims són contractes temporals amb un salari màxim de 400 euros mensuals, que no paguen imposts ni seguretat social (el treballador pot contribuir voluntàriament).
En 2011 el 25% de la població activa alemanya (PEA), més de 7,3 milions de persones, tenien contractes d'aquest tipus amb un salari de 230 euros de mitjana, molt per baix del mínim necessari per a viure amb un mínim de dignitat en una societat com l'alemanya. Moltes d'aquestes persones han de recórrer a familiars o a l'ajuda de l'Estat per sobreviure. Les empreses augmenten així els beneficis doncs part de la força de treball que produeix els guanys es manté amb recursos públics.
A l'altra cara del miracle econòmic alemany també, i conseqüència directa de la mini ocupació (mini jobs), cal ressaltar l'increment de la pobresa. Mentre l'economia i l'ocupació creixen, també ho fa la pobresa, especialment a la zona occidental, en regions industrialitzades amb índex baix d'atur.
A més a més, segons un informe de l'OCDE, la desigualtat econòmica i social a crescut dramàticament. Els nivells salarials alts han augmentat al mateix ritme que els salaris baixos han disminuït atiats pels “mini jobs” que, lluny de complir la funció de pont per a la inserció laboral de joves i dones, serveix per a precaritzar, encara més, el treball.
Les reformes “estructurals” que prepara el nou govern van en aquesta direcció, que és el somni de la CEOE, i la senda propugnada pels neoliberals en el govern d'Alemanya i els seus servidors del FMI i el BM. Aquestes reformes promulgades “per a crear ocupació” només serviran per afegir precarietat i inseguretat laboral, i per acabar amb els drets socials, econòmics i culturals de la classe treballadora en aquest Estat.
Font: Rebelión
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada