Guantànamo, deu anys d'infàmia

Avui, 11 de gener, s'acompleixen deu anys de l'arribada dels primers 20 detinguts, que van ser allotjats en gàbies a l'aire lliure, a la presó de Guantànamo situada en la base naval que Estat Units manté a l'illa de Cuba des del final de la Guerra Hispano-estadunidenca en 1898.

El centre de reclusió de Guantànamo, que s'ha convertit en sinònim de vergonya, d'abús del poderós i de violació dels drets humans, va nàixer per combatre el terrorisme d'Al Qaeda després dels atemptats de l'11S. Es va convertir en el centre de detenció de tots aquells que les autoritats d'Estats Units volien interrogar sense estar sotmesos a les lleis i drets constitucionals nord-americans, doncs no estaven en territori estadunidenc.

En aquests deu anys han passat més de 770 presoners d'Iraq, Afganistan, Iemen o de centres de detenció secrets situats a Europa, dels quals encara hi ha 171 detinguts sota el status de combatents enemics, una definició inventada per eludir la consideració de presoners de guerra que els atribuiria les garanties de la Convenció de Ginebra.

Aquest limbe legal viola tota una sèrie de normes del Dret Internacional que permet que els presos siguen sotmesos a pràctiques que la Creu Roja en un informe qualifica d'equivalents a la tortura, com pallisses, privació de son, exposició a temperatures extremes i pèssimes condicions de vida, sota les quals haurien fet falses confessions. No cal oblidar que el fet d'estar privat de llibertat de forma indefinida, sense acusació formal en la majoria dels casos, ja és un acte de tortura. A partir de 2004 molts dels presos han estat alliberats sense càrrecs. Com acaba de dir Jim Moran, un congressista demòcrata, “Molts no haurien d'haver sigut detinguts i la majoria no són una amenaça immediata per a la seguretat d'Estats Units”.

Les Nacions Unides han criticat amb duresa i en nombroses ocasions la violació dels drets humans a la base nord-americana, i en 2006 va emetre un informe instant a Estats Units a acusar als presoners formalment o alliberar-los. També ONG com Human Rights Watch o Amnistia Internacional mostren contínuament la seua oposició a l'existència del camp al que consideren un nou gulag. Fonts judicials d'arreu del món coincideixen en qualificar Guantànamo d'aberració del sistema jurídic, doncs els judicis no reuneixen el mínim de garanties d'un estat de dret.

A pesar de que el president Obama diguera en 2009 que “ni la nostra seguretat ni la nostra consciència ni els nostres tribunals ens ho permeten”, Guantànamo continua, deu anys després, mantenint a 171 persones en un limbe jurídic que permet tota classe de vexacions i violacions dels drets humans. Diuen que les condicions de vida han millorat. No estan obligats a portar el mono taronja, no els deixen a l'aire lliure, no els aïllen... però no deixen que organismes internacionals supervisen i verifiquen la vida quotidiana dels empresonats.

Al final del seu primer manament Obama diu que “no ha pogut” tancar Guantànamo com va prometre. Se’ns escapa que pot impedir que la persona més poderosa del món haja d'incomplir el compromís adquirit davant dels milions de ciutadans que van confiar en ell. Deu anys d'infàmia, de drets trepitjats exigeixen el tancament immediat de la presó que avergonyeix a la humanitat, que s'aplique la llei a qui tinga algun compte pendent i que s'allibere i es demane perdó a la resta.

Font: Cárcel de Guantánamo