Els valors de la Unió Europea

En la pàgina web de la Unió Europea es pot llegir en l’apartat “los principios fundacionales de la Unión”: “La Unión está fundada sobre los valores de respeto a la dignidad humana, libertad, democracia, igualdad, Estado de Derecho y respeto a los derechos humanos, incluidos los de las minorías.”

Però la veritat és molt diferent. Quan una gran part de la població manifestava que no volien l’Europa del comerciants sinó l’Europa dels ciutadans, el que manifestaven era la manca d’humanitat en els tractats de la Unió. Va imposar-se l’opció dels empresaris i, com deia Saramago, “desde el punto de vista empresarial, no hacen falta las humanidades. La pregunta fundamental de las humanidades es qué es el ser humano, mientras que, para los círculos empresariales y tecnócratas que se ocupan de la utilidad inmediata, (la pregunta) es para qué sirven los seres humanos.”

La crisi ha agreujat aquesta manera de veure la societat. La dreta i la extrema dreta recuperen les posicions que havien perdut durant dècades d’ascens de les opcions socialdemòcrates. Amb la socialdemocràcia, avui convertida en social-liberalisme, cauen les ensenyes que l’havien dut al poder: estat de benestar, diàleg entre classes socials, la integració en la Unió Europea, la tolerància religiosa, la integració dels immigrants...

Les polítiques liberals han fet perdre recolzament popular a la socialdemocràcia i a la dreta liberal que es presentava com alternativa. Davant d’això la dreta pretén recuperar els vots que se’n van cap a posicions extremes copiant propostes dels marginals. Però l’ascens electoral de l’extrema dreta no es combat assumint les seues idees xenòfobes sinó aplicant la legalitat, els drets humans i explicant als ciutadans, de manera raonada, el per què de les coses. No té sentit culpar a uns milers d’estrangers de l’augment de la criminalitat, de l’augment de l’atur i, fins i tot, de la crisi. És desviar la mirada per disfressar les causes reals dels problemes que ens apressen, és a dir, l’egoisme inherent al sistema capitalista i la impunitat dels banquers, que cometen delictes financers, recolzats per polítics al seu servei.

És en aquest context que es porta a terme l’expulsió de gitanos romanesos de França, pel fet de ser gitanos, no per haver delinquit. Així ho prova la circular, jurídicament vinculant, enviada a les autoritats policials, que parla de desmantellar els campaments de gitanos per pertànyer a eixa ètnia, no en base a delictes comesos, segons l’informe de Viviane Reding, comisària europea de Justícia y vicepresidenta de la Comissió Europea.

La il•legalitat comesa pel govern francès no és un problema d’immigració. Els gitanos romanesos pertanyen a la Unió Europea i, com ciutadans europeus, tenen dret a la lliure circulació pels territoris de la Unió, França inclosa. És, doncs, un problema de vulneració dels drets ciutadans europeus i de violació dels drets humans. No és un problema menor. Si no respectem les normes que nosaltres mateixos ens em posat, si no respectem els valors fonamentals del humanisme sobre el que hem basat la Unió Europea podem convertir-nos en feres lluitant contra feres defensant interessos mesquins.

Saramago, amb el seu pessimisme fruit de l’experiència, deia que “Quizás la historia del hombre sea un largísimo movimiento que nos lleve a la humanización. Quizás no seamos más que hipótesis de humanidad y quizás se puede llegar a un día, y esto es la utopía máxima, en que el ser humano respete al ser humano.” Tornar als valors fundacionals de la Unió seria tornar al bon camí per aconseguir la utopia.