Atocha 1977

                        
Avui fa 35 anys d’aquell  24 de gener de 1977 quan un grup de pistolers d’extrema dreta varen irrompre en el numero 55 del carrer Atocha de Madrid, on tenien el despatx un grup d’advocats laboralistes de CCOO i del PCE, i van assassinar a cinc d’ells.  Javier Benavides, Serafín Holgado, Ángel Rodríguez Leal, Javier Sauquillo i Enrique Valdelvira van caure víctimes de l’avarícia dels que ho tenien tot i volien més a costa del que fora, d’aquells que estaven disposts a mantindre els seus privilegis assassinant a qui gosara oposar-se als seus abusos.

La mà executora varen ser els pistolers però no es va investigar qui va manar l’acció. Els assassins buscaven al líder sindical que dirigia la vaga de transports. No eren uns bojos que mataven per matar. Allò va ser una continuació del genocidi iniciat en juliol de 1936 que va continuar al llarg de tota la dictadura amb cobertura legal. La Transició espanyola a la democràcia havia heretat incòlumes els centres de poder econòmic i judicial i, amb ells, la impunitat. 

El judici que avui comença contra el jutge Garzón és la mostra més evident del poder que mantenen els nostàlgics del franquisme. Els hereus d’un sistema judicial al servei del dictador i dels poderosos que el mantenien en el poder no poden empassar-se que hi haja un jutge que pretenga perseguir la corrupció, desmuntant un xarxa que els havia proporcionat bons beneficis, ni tornar-li la dignitat i l’honor a tots aquells que havien lluitat per la democràcia i la llibertat, contra l’explotació i la injustícia i que, inexplicablement, continuen en cunetes i fosses comunes.

En 1977 en Atocha els poderosos d’aquest país van intentar deixar clar qui era qui manava. La resposta solidària dels treballadors va ser massiva i la dictadura va tindre que cedir en molts aspectes. Ara, en plena crisi, quan estem veient com creix la desigualtat social, quan els rics són més rics i els treballadors de tots els sectors estem perdent tot allò pel que havien lluitat, quan la precarietat i la pobresa per falta de treball ens oprimeix fins no deixar-nos respirar, la judicatura vol deixar clar que hi ha coses que poden tocar-se. El genocidi ha de continuar impune i les víctimes a les cunetes.

València: Dimecres 25 de gener a les 19 hores, concentració de suport al jutge Garzón, enfront de les portes del Palau de Justícia en la Glorieta.