Un ministre de llàgrima fàcil

Article de Juan Carlos Escuder en Público

Créiem que els tecnòcrates eren sers freds i insensibles, robotitzats baix les lleis del dèficit zero i l’equilibri pressupostari, però resulta que ara vénen evolucionadíssims de fàbrica. Res millor per a fer creïble la duresa dels retalls a Itàlia que contemplar la ministra de Treball, Elsa Fornero, plorant a llàgrima viva en donar a conéixer el seu projecte per a estalviar 30.000 milions d’euros, en el que s’inclou la congelació de les pensions i el retard en l’edat de jubilació. No està clar que els mercats vegen la tele, però si van presenciar la plorera de la ministra van haver de sentir un nuc en la gola i fins que se’ls partia l’ànima per moments. Si no s’apiaden dels italians i relaxen la prima de risc del seu deute és que no tenen cor, o el tenen en la caixa de seguretat d’un banc suís.

No és per comparar, però ací amb les reformes ha faltat dramatisme. No és el mateix escoltar Zapatero repetir el romanç de les mesures dures i difícils que haver-li vist estirar-se els cabells o fer-se esquinçalls la camisa en anunciar el retall del sou dels funcionaris. Serà que no els va el melodrama, però al màxim que han arribat els nostres encarregats de donar a conéixer mensualment l’augment de la desocupació és a posar cara seriosa i circumspecta. I així no hi ha qui es commoga.

L’exemple italià obri un camí distint perquè, a més d’entendrir als especuladors, estableix un corrent de simpatia amb els destinataris dels sacrificis, que tendeixen a pensar que els rics i els polítics només ploren quan piquen ceba. Què li haguera costat a Dolores de Cospedal afligir-se en donar compte de la tisorada als sous dels empleats públics o detallar els seus plans d’austeritat junt amb una xicoteta muntanya de kleenex usats?

Deuria Rajoy tindre açò molt en compte a l’hora de triar el seu ministre d’Economia. No sobra que haja treballat en Goldman Sachs, però l’imprescindible és que estiga familiaritzat amb Sòfocles o haja sigut actor de telenovel·les. Volem veure'l plorar. Fins als cocodrils ho fan quan s’engulen a les seues víctimes.