Energia nuclear?

Recentment ha aparegut la noticia de que Alemanya prolonga la vida útil de les seues centrals nuclears 12 anys més dels límits actuals. Al dia següent llig que el lobby nuclear ha aprofitat la decisió de Merkel per a pressionar al govern espanyol a que incomplisca el seu compromís d’apagar els reactors nuclears al final de la seu vida útil que fins ara es considera en 40 anys.



També apareix als mitjans que el ministeri d’Indústria i el PP poden arribar a un acord sobre el tema en el pacte d’Estat sobre energia. Al govern no li desagrada ampliar la vida dels reactors a canvi d’un nou impost sobre les centrals nuclears ja amortitzades. El Foro Nuclear espanyol, que agrupa a les empreses relacionades amb l’ús pacífic de l’energia nuclear, fa càlculs per aplicar una pròrroga de fins els 60 anys, als vuit reactors nacionals, con han fet en EEUU.

Veient aquestes noticies em pregunte: per què ara s’allarga la vida de les centrals nuclears per decret? La vida útil de les centrals nuclears s’havia fixat de manera arbitrària o hi havia raonaments tècnics? I la resposta que he trobat és que l’única manera de saber la vida útil d’una central nuclear és fer-la servir fins que deixe de funcionar, però açò no ho vol fer ningú. Lògicament el millor, a eixe preu, és que no sapiguem mai quina és la vida útil.

Els defensors d’allargar el funcionament diuen que una central nuclear és com un cotxe, que està dissenyat per a durar 10 anys però anem passant l’ITV, canviant les peces gastades o en mal estat, i així veiem algun 600 o cotxes més vells circulant. La vida de disseny es dona segons la tecnologia del moment de posar-la en marxa però el desenvolupament tecnològic i les noves mesures de seguretat, que surten al llarg del seu funcionament, poden donar una vida més llarga.

La diferència resideix en que si deixa de funcionar un cotxe no passa res però si hi ha un accident nuclear pot passar un altre Chernobyl. Ningú no sap que passarà amb una central de 60 anys perquè ningú ha arribat a eixe punt. Les nuclears, amb la vida útil actual, s’amortitzen i donen beneficis. En Espanya s’ha desenvolupat un parc energètic alternatiu que fa innecessari córrer el risc d’ajornar el tancament. Només es faria per obtindre més beneficis. Aleshores, val la pena córrer el risc per a que uns quants s’ompliguen les butxaques?

No ofereix cap confiança allargar la vida de centrals que han donat tants problemes i que, a més, continuaran generant més residus que perduraran milers d’anys i dels quals ningú vol fer-se càrrec, tal com estem veient amb les mobilitzacions de la societat espanyola en contra del cementeri nuclear.

Quina utilitat té una central bruta, perillosa i cara per a tots? Qui decideix si allargar la vida a les nuclears és útil? O potser el que hauríem de preguntar-nos és per a qui és realment útil la vida de les centrals nuclears?

Greenpeace, que té informes tècnics solvents i no té interessos crematístics, diu que l’energia nuclear representa una enorme amenaça per a la salut humana i els ecosistemes. Els seus riscs i impactes s’estenen des de la mineria d’urani, la fabricació dels combustibles nuclears, la pròpia operació de les plantes atòmiques i la incessant generació de residus altament radioactius.

El seu vincle amb la indústria d’armaments i els seus problemes tècnics i econòmics no resolts fan necessari un ràpid abandó de l’opció nuclear. Greenpeace proposa un canvi cap a les energies renovables i netes.

Per llegir més sobre L'AMENAÇA NUCLEAR (GREENPEACE)