diumenge, 4 de desembre de 2011

Aquest capitalisme no dóna respostes a la crisi


Entrevista a Ulrich Beck, sociòleg alemany, professor de la Universitat de Munic i de la London School of Economics


Ulrich Beck (1944), sociòleg alemany, professor de la Universitat de Munic i de la London School of Economics, estudiós de la globalització i creador de conceptes com la "societat del risc", va oferir dijous passat en el Museu Guggenheim de Bilbao una conferència dins del fòrum Zientzia Foroa, promogut per Ikerbasque i Jakiunde.

Els estats, les elits econòmiques, els pobles... estan preparats per a assumir la globalització?
Crec que no. No s’ha ents realment la globalització, inclús per als sociòlegs és molt difícil d’entendre. La principal unitat dels processos polítics eren els estats-nació i ja no és així. Ara hem de tindre en compte com viuen els habitants de distintes parts del món perquè formen part ja dels nostres conflictes diaris, però no estem encara preparats per a entendre-ho. 

Planteja que l’actual ordenament polític dels estats tradicionals no és adequat per a respondre a la crisi econòmica. Com ha de reordenar-se perquè siga efectiu?
És una pregunta important, però molt complicada. Els esforços dels estats nacionals no són suficients per a trobar solucions davant de problemes com el canvi climàtic, la crisi de l’euro o la crisi mundial financera... Hi ha una veritat important: açò no ho pot fer un només, ha d’haver-hi cooperació. El capitalisme s’ha convertit en il·limitat, i ara estem en una situació en què generem riscs globals la solució de la qual resulta impossible a través dels mitjans de l’Estado-nación. Aquesta és una nova situació històrica. Cal anar cap avant, i això passa per establir formes de cooperació entre estats, però també entre ciutats a nivell mundial, regions, entre distintes unitats... L’Estat pot legitimar-se, a més, cooperant amb la societat civil, perquè aquesta planteja noves qüestions i demana la participació dels ciutadans. Aquesta altra cooperació és una nova manera de legitimar als polítics.

Es pot continuar parlant en el segle XXI del capitalisme com un sistema garant?
La tecnologia no és l’única que genera problemes. El capitalisme genera els seus propis riscs. Per exemple, el tema de Lehman Brothers, que va ser l’inici de la crisi financera, és un poc el que va ser Chernóbil amb l’energia nuclear. Necessitem temps per a donar-nos-en   d’açò. En certa manera, la nova versió liberal del capitalisme no dóna respostes a aquestes situacions de crisi.

"Cal reinventar la democràcia a nivell transnacional" 

Vostè defèn el cosmopolitisme com a via de solució, però com pot portar-se a la pràctica?
Aquesta és una de les grans preguntes. Potser sorgirà un nou principi polític. Jo l’anomene cosmopolitisme, perquè ens enfrontem a riscs globals. I cal dir: o cooperem o fracassem. La idea important és que necessitem un marc de referència on la gent estiga orgullosa de formar part d’una tradició i, al mateix temps, estiga oberta a altres. Açò no s’oposa totalment a la idea del nacionalisme, però ho canvia. Tenim una tradició nacional, que és important, però no és prou. Cal relacionar-se amb els altres.

El seu plantejament no pot resultar utòpic davant del model actual, dominat pels interessos dels mercats i el model tradicional d’Estat-nació?
Vaig a donar-li la volta. El nacionalisme és la utopia. El nacionalisme en el segle XIX era la idea realista, però ara no ho és. És impossible viure un a soles. L’única perspectiva realista és que les teues tradicions nacionals es relacionen amb les altres. És l’única manera de solucionar els teus propis problemes nacionals. Cal reinventar la democràcia a tots els nivells a Europa. Moltes de les decisions no es prenen ja a nivell local, sinó a nivell europeu o en grans empreses de distintes parts del món. Açò significa que la major part de les decisions va més enllà de la participació, més enllà de la democràcia. Així que cal reinventar la democràcia a nivell transnacional. Hem de pensar quins tipus d’elements de la democràcia tradicional es poden utilitzar perquè aquells que prenen les decisions a nivell mundial siguen responsables. I crec que açò és realisme, no idealisme.

Font: Público

Sobre Ulrich Beck
L'obra de Beck estudia aspectes com ara la modernització, els problemes ecològics, la individualització i la globalització. En els últims temps, ha encetat també una exploració de les condicions canviants del treball en un món de creixent capitalisme global, de pèrdua de poder dels sindicats de classe i altres col·lectius i de flexibilització dels processos de producció. La seua és una teoria arrelada en el concepte de cosmopolitisme.
Beck també ha contribuït amb nous conceptes a la sociologia alemanya. Cal destacar-ne el que ell anomena la societat del risc (com a caracterització de la societat actual globalitzada) i la segona modernitat. De fet, es considera part d'un nou moviment, el cosmopolitisme —del qual ha escrit un manifest— que naix de les noves necessitats creades pel naixement d'una nova societat de l'era global. (Viquipèdia)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...