Ministres

Els ministres d'un govern, i la trajectòria de cada un d'ells, poden orientar-nos sobre la política que durà a terme l'executiu. Açò té especial importància en els moments actuals, quan la gent necessita saber el que pensa fer Rajoy i aquest es mostra més hermètic que ningun president de la democràcia. No vol fer malbé el triomf cantat en les pròximes eleccions andaluses anunciant les mesures, bàrbares, injustes i de classe que aplicarà. Ja ens assabentarem a la primavera. Per esbrinar el talant del nou govern mirarem dos ministres: el d'Economia i Competitivitat, Luís de Guindos i el de defensa, Pedro Morenés. 

El primer, Luís de Guindos, formava part fins avui del Consell d'Administració d'Endesa, l'empresa elèctrica afavorida per Aznar quan era president i que el va premiar fent-lo assessor extern per a Amèrica del sud, amb un bon sou, quan va deixar la presidència del govern. De Guindos també formava part de l'editora de El Mundo i del diari sobre economia Expansión. Però el més important és que era el president de Lehman Brothers España en 2008, quan va fer fallida per l'escàndol de les hipoteques subprime, l'origen de la crisi actual. Com ha passat en altres països europeus posen a la rabosa a cuidar el galliner, als responsables de la crisi per a que cerquen eixides. Ja coneguem les receptes: el que haja de pagar-se que ho paguen les classes populars i aprofitar l'acollone del personal per desregular el mercat de treball i privatitzar el que queda de públic, educació i sanitat.

El segón ministre que no hem de perdre de vista és el flamant titular de Defensa Pedro Morenés. Amb Aznar va ocupar les secretaries d'Estat de Defensa, Seguretat i Política Científica. Durant el període de Zapatero ha estat presidint empreses relacionades amb l'armament i el sector naval. Fou conseller d'Intalaza SA, dedicada a la fabricació de bombes de raïm, entre altres coses. Abans de la prohibició d'aquest tipus d'armament va tindre temps de vendre-li a Gadafi les bombes de raïm que va utilitzar contra la població. Amb Aznar es va produir el 80% del deute en armament que té Espanya a l’actualitat, que és superior a la quantitat que Rajoy vol estalviar amb les retallades previstes. Amb el nou ministre tornaran a augmentar les compres d’armament a les empreses de les quals formava part?

Els dos han sigut secretaris d'Estat amb Aznar, els dos se'n van anar a empreses privades dels sectors que havien gestionat amb els càrrecs públics, i ara tornen als ministeris de les mateixes àrees. Públic, privat, públic. És molt difícil esquivar les temptacions corruptores en aquestes anades i tornades entre llocs de responsabilitat i poder en l'administració pública i les empreses privades. Aquest trasbals és habitual en els polítics de la dreta espanyola però no pareix aconsellable en moments de crisi i d’estalvi de despesa pública. 

A casa nostra deia el secretari general del PPCV, Antonio Clemente, que amb Rajoy s'havia acabat la marginació de València, una de les regions que més vots aporta al PP nacional. Rita Barberá i Gonzalez Pons sonaven com ministrables, si més no perquè eren dels pocs noms importants no imputats en casos de corrupció, però no ha eixit cap ministre d'ací. Poder valencià?