Nosaltres o el sistema

De vegades hi ha coses que centren la meua atenció i captiven les meues reflexions, les contradiccions que vivim en el sistema capitalista són una d’elles. Malauradament no hi ha una correlació directa entre la gran quantitat de gent que ha marginat i margina el sistema i la reacció anticapitalista o almenys així pareix. De fet anem cap a unes eleccions generals i pràcticament ningú parla d’una alternativa al capitalisme, més aviat al contrari la neguen i aplaudeixen les consignes dels seus portaveus. Tot i això després d’una desfeta com la que estem patint.  

Pot ser, tinguen raó, però la crisi que estem vivint i les solucions que es posen en pràctica i ens imposen per eixir d’ella reafirmen la posició anticapitalista d’altres col·lectius. Avui som minoria, però no acceptem la derrota ni ens rendim. Ningú ens pot impedir que somiem en una societat sense esclaus, sense explotació, sense classes, sense estat, sense comportaments que van contra un desenvolupament sostenible. Alhora tampoc ningú ens pot impedir que lluitem per aconseguir aquesta nova societat.

 Per desgràcia Europa està vella i cansada. Els seus governants han aconseguit que un treballador o una treballadora siga pobra treballant o inclòs un esclau. A Anglaterra una companya que ha tornat d’aquell país m’ha dit que ella com a immigrant havia de pagar per treballar en algunes feines. Ací les colles d’immigrants poden arribar a treballar deu hores al dia i guanyar 30 euros a la setmana.  Impressionant quin futur ens queda, si ens roben la dignitat?

És un temps difícil per a la classe treballadora, la majoria de les organitzacions polítiques ens han traït i permeten i admeten comportaments d’explotació humana i el saqueig dels recursos naturals. Es perden buscant el centre, metre un quart de la població viu en la pobresa. Aquest sistema és com és i no crec que tinga solució, l’explotació, l’opressió dels pobles, l’ esclavitud, la destrossa del planeta Terra desapareixeran en la mesura que es desenvolupe una altra cultura de respecte i justícia social i ecològica. Els diners, diuen, mouen el món però el nostre planeta es mou assoles. I Per a viure tan sols fan falta ganes de viure.

Aquests versos estan dedicats a la gent que lluita per la dignitat i contra la injustícia  social i ecològica. Com deia el camarada Karl Marx L’explotació és l’apropiació gratuïta del producte del treball alié (treball excedent) sobre la base de la propietat privada dels mitjans de producció. Ja sabeu, cal transformar la propietat privada dels mitjans de producció i tornar-la al poble. Salut companyes i companys.

Cuando éramos niños
los viejos tenían como treinta
un charco era un océano
la muerte lisa y llana
no existía.

Mario Benedetti

La vida em deixa rodejat de tristesa

La vida m’estreny contra les cordes negres

i jo torne a agafar-me a ella com si la volguera.

Se m’enfuig  cada pas que pegue,

a una velocitat de vertigen

i no puc fer res per retenir-la.  

 Quantes coses he viscut.

Quantes companyes i companys  he conegut,

per quantes muntanyes he caminat,

quants ocells he vist volar.

Quantes vegades m’he menjat els teus llavis.

Quantes vegades hem creuat la mirada,

quantes vegades t’he dit que et vull.

La vida em deixa rodejat de tristesa

                                              i jo torne agafar-me a ella com si la volguera.