Està imputat el soci d’Iñaki Urdangarin, Diego Torres. Estan imputats els responsables de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València que van signar els contractes amb aquesta ONG “sinònim” de lucre. Estan imputats també una desena de persones més que treballaven en les empreses satèl·lit de l’Institut Nóos, que durant anys va presidir Iñaki Urdangarin. Tres preguntes evidents: a què espera la Justícia per a imputar al duc de Palma, a Iñaki Urdangarin? Què més cal per a almenys prendre-li declaració davant del jutge? No hauria també la Fiscalia Anticorrupció d’investigar els comptes de la seua dona, la infanta Cristina, copropietària al 50% d’Aizoon SL, una empresa que es va emportar 1,5 milions d’euros dels diners que va arreplegar la trama Nóos?
Les proves que rodegen el gendre de rei són aclaparadores: és el major escàndol per a la monarquia espanyola des que es va aprovar la Constitució. El grup Nóos, usant la direcció de l’Estat com a targeta de presentació, va recaptar més de 16 milions d’euros entre institucions públiques i empreses privades. És quasi el doble de l’assignació que va cobrar el rei enguany dels Pressuposts Generals de l’Estat per al “sosteniment de la seua família i sa casa”.
En la llarga llista de clients del grup Nóos apareixen 103 entitats: bancs, petrolieres, ajuntaments, autonomies… Entre tots els treballs destaca, pel seu valor simbòlic, un estudi de 134 pàgines pel qual Telefónica va pagar 106.720 euros. Es titula “El compromís amb els stakeholders” però el subtítol és molt millor: “Manual per a la pràctica de les relacions amb els grups d’interés”. És un esport d’elits de què pareix saber molt Urdangarin. Hi ha qui l’anomena talonmà.
Font: Article d’Ignacio Escolar en Escolar.net
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada