Diu el cap de la major organització espanyola d'empresaris (CEOE) que “hay mas de 150.000 funcionarios del Estado que no tienen trabajo que hacer” i, en conseqüència, proposa reduir a la meitat el funcionariat per retallar el dèficit públic. Resulta, però, que Espanya és un dels països que tenen un percentatge menor de treballadors del sector públic, el 13%, mentre que la mitjana de la UE-15 és del 16% i les economies més competitives són les que tenen un major percentatge, com Dinamarca, Suècia o Finlàndia.
Cal dir que funcionaris són els mestres d’escola i professors d’institut i universitat, els metges, les infermeres, els bombers, la policia, els jutges, arquitectes, economistes, etc. i un fum de professionals i treballadors administratius i de tot tipus necessaris per a que tot l’Estat, les comunitats autònomes i els ajuntaments funcionen al servei dels ciutadans.
És curiós que la patronal desitge reduir la despesa pública a base de acomiadaments de funcionaris, de retallades en despesa social (educació, sanitat, etc.) i no propose perseguir l'evasió fiscal que, només en les grans empreses i grans fortunes, s'estima en 42.700 milions per al 2010, segons el Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda, el que equival a una tercera part del import de la nòmina anual de tots els funcionaris de l'Estat, que és de 115.000 milions.
També crida l'atenció que no diga res dels clamorosos casos de corrupció. Si els polítics es venen és perquè els empresaris els compren. Així per una petita quota que s'endú el polític, l'empresari obté concessions d'obres o serveis pagades a molt bon preu amb diners públics, i tots guanyen, menys el que paguem religiosament els imposts i no rebem la contrapartida en serveis públics de qualitat.
La patronal reclama una reforma laboral que deixe indefensos als treballadors per poder disposar de mà d'obra dòcil i barata, exigeix rebaixes fiscals i subvencions per a les empreses, i cotitzacions mínimes a la seguretat Social, i a canvi ofereix crear ocupació quan hi haja reactivació econòmica, quan l'augment d'activitat demane treball, és a dir, no ofereix res, doncs quan hi haja activitat econòmica es crearà ocupació com ha passat abans, sense reformes laborals.
Senyor Rosell, en Espanya no sobren funcionaris. El que sobren són empresaris incapaços que s'aprofiten sense escrúpols de subvencions, ajudes fiscals i d'un mercat laboral desregulat. Sobren polítics corruptes i empresaris corruptors. I també sobren defraudadors fiscals als quals la seua organització amaga i protegeix.
Molt propi dels que no tenen res més que fer que pensar en els seus guanys i els importa un rave, la justìcia, la civilitat, el progrès i la democràcia.
ResponEliminaSi no fóra per no rebaixar-nos al seu nivell, els diríem "capitalistas de m..." -en castellà of course!
Marc