El pas següent a què el deute sobirà d’un país siga titllat com a “bono basura” és que els seus ciutadans es convertisquen també en “basura”, i passen a l’abocador. O a la incineradora. Les conseqüències de les notes que posen en els seus exàmens les agències de qualificació, la seua capacitat per a crear profecies autocomplides, són tan greus que no haurien de quedar impunes. No són errors, són abusos. Les agències de qualificació van repartir excel·lents a Lehman Brothers, als bons Madoff o a Enron fins a penes unes hores abans de que falliren. Per a parlar de pífia, i no d’estafa, cal confiar molt en la bona voluntat d’unes entitats avaluadores suposadament independents, però que es financen cobrant als propis avaluats. De creure en la bondat d’aquest curiós model, que tantes vegades ha fracassat, estaríem davant del primer negoci conegut on no sempre es compleixen dues màximes capitalistes: “Qui paga, mana” i “el client sempre té la raó”.
Lehman pagava, com Enron. I igual que abans va ser un gran negoci mirar cap a un altre costat quan tots els bancs d’inversió s'enfonsaven, avui està sent un negoci encara millor incendiar la zona euro per a lucrar-se després amb els absurds interessos que es veuen forçats a pagar per a finançar-se els ciutadans llançats a l’abocador. Per això està molt bé que al fi Europa alce la veu contra aquests abusos, que ja estan en els tribunals. Encara que, per a ser més pràctics, estaria encara millor que el Banc Central Europeu i les institucions de la UE dictaren normes que retallaren el poder que ells mateixos donen a aquestes arbitràries qualificacions. Està en la seua mà acabar amb aquest oligopoli perquè aquestes agències deixen de ser jutges, a més de part.
Article d'Ignacio Escolar al seu Bloc Escolar.net
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada