El cas dels vestits, una rama de cas Gürtel, ha sigut el detonant. Rajoy, al que tendria “detrás, delante o al lado, lo mismo dá”, no ha permés que un president de Comunitat Autònoma del PP siga jutjat en plena campanya electoral de les generals. Es jugava la Moncloa.
Camps s'ofereix en "sacrifici"
Les cares ´forçades´ de Camps
Interpretació de l’expressió facial i corporal del discurs. Era el discurs més trist de la seua carrera política i el president reia d’una manera exagerada i fora de lloc. En el moment més difícil, amb tot perdut, Camps estrenyia els punys amb actitud bel·licosa. Un expert portugués en expressió facial interpreta el rostre de la dimissió.
L’última compareixença de Francisco Camps va destacar per la fermesa dels seus missatges. Però també va sorprendre, o més bé va descol·locar, els exagerats somriures del president, que arribaven a derivar en lleus rialles en més d’una ocasió en ple via crucis polític. Per què? Era només nerviosisme? No. El psicòleg portugués Armindo Freitas-Magalhäes, expert mundial en el somriure humà que dirigeix el Laboratori d’Expressió Facial de l’Emoció en la Universitat Fernando Pessoa de Porto, va desgranar ahir a Levante-EMV (després de veure el vídeo per internet) els motius de l’estranya expressió facial del dimitit president. En primer lloc, el somriure.
"Quan somriu, no és de forma espontània, sinó forçada. És el típic somriure de qui comunicarà qualsevol cosa que no es correspon enterament amb la veritat. I en aqueixos casos se sol somriure molt", explica per telèfon des de Porto el professor Freitas-Magalhäes. Precisament el moment en què més somriu Francisco Camps en tota l’al·locució és en el que es declara "innocent, completament innocent, de les barbaritats que durant aquests anys s’han dit de mi".
A juí de l’expert luso, és la coneguda com a somriure sardònic, "fruit de descàrregues neurocirculatòries molt distintes" al somriure natural, i que reflectix també "ansietat" i "preocupació".
Però no sols és el somriure. Després de la visió del vídeo, Freitas-Magalhäes indica que "en determinats comportaments del cos i dels gests, més d’una vegada es nota que no és una dimissió per iniciativa pròpia, sinó indicada per altres persones".
Explica el psicòleg portugués: "Quan assegura que les acusacions són falses, es nota que se sent incòmode perquè treu la llengua per fora de les dents". Hi ha altres signes externs que reflecteixen, diu, "incongruències emocionals entre el discurs verbal i el discurs no verbal".
"Està extremament nerviós, i es nota en què es frega constantment els dits de la mà esquerra. També tanca molt els punys, de forma molt intensa, i això significa nerviosisme i incomoditat. I l’expressió dels ulls no és per no haver dormit. Obri i tanca moltes vegades les parpelles, i això és típic de l’emoció i la gran tensió del moment", conclou l’expert. Així -i per aquestes raons- va ser l’últim rostre en públic de Camps com a president.
"Quan somriu, no és de forma espontània, sinó forçada. És el típic somriure de qui comunicarà qualsevol cosa que no es correspon enterament amb la veritat. I en aqueixos casos se sol somriure molt", explica per telèfon des de Porto el professor Freitas-Magalhäes. Precisament el moment en què més somriu Francisco Camps en tota l’al·locució és en el que es declara "innocent, completament innocent, de les barbaritats que durant aquests anys s’han dit de mi".
A juí de l’expert luso, és la coneguda com a somriure sardònic, "fruit de descàrregues neurocirculatòries molt distintes" al somriure natural, i que reflectix també "ansietat" i "preocupació".
Però no sols és el somriure. Després de la visió del vídeo, Freitas-Magalhäes indica que "en determinats comportaments del cos i dels gests, més d’una vegada es nota que no és una dimissió per iniciativa pròpia, sinó indicada per altres persones".
Explica el psicòleg portugués: "Quan assegura que les acusacions són falses, es nota que se sent incòmode perquè treu la llengua per fora de les dents". Hi ha altres signes externs que reflecteixen, diu, "incongruències emocionals entre el discurs verbal i el discurs no verbal".
"Està extremament nerviós, i es nota en què es frega constantment els dits de la mà esquerra. També tanca molt els punys, de forma molt intensa, i això significa nerviosisme i incomoditat. I l’expressió dels ulls no és per no haver dormit. Obri i tanca moltes vegades les parpelles, i això és típic de l’emoció i la gran tensió del moment", conclou l’expert. Així -i per aquestes raons- va ser l’últim rostre en públic de Camps com a president.
Font: Article de PACO CERDÀ en Levante-EMV
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada