Alberto Fabra, res no canvia (presumptament)

Camps i Fabra escenifiquen el traspàs

Donarem els cent dies de cortesia abans de mirar a fons la política del nou Mot Honorable valencià. Però, després del sobresalt d'escoltar que el futur president seria “Fabra” de Castelló i assegurar-nos que no té res a veure amb el Fabra de Castelló presumpte de tants delictes de corrupció, cal fer un repàs del que ha dit aquest presumpte Molt Honorable (tal i com estan les coses en el PP valencià cal qualificar de presumpte a qualsevol per qualsevol cosa)

Al seu discurs a les Corts Valencianes s'endevina la presumpta continuïtat de l'enfrontament amb el govern central mentre estiga en mans del PSOE. L'èmfasi en el finançament autonòmic“just” i l'apel·lació a “el agua que necesitan nuestros agricultores y regantes” mitjançant el transvàs de l'Ebre, ens fa augurar que hi haurà pocs canvis en la política d'enfrontament que tan bons resultats electorals ha donat a Camps. I Fabra ha vingut per a quedar-se (mentre no li oferisquen un ministeri, com a Zaplana, presumptament).

Ha ratificat la seua intenció de rebre a la comissió de les víctimes del metro. Açò, que sona bé després que Camps tinguera la poca vergonya de negar-se a rebre'ls en tots aquests anys, no és suficient. Cal reobrir la investigació i dur-la fins les últimes conseqüències i, si cal, depurar responsabilitats. Els càrrecs públics s'accepten amb alegria doncs porten aparellat altes remuneracions, però amb els sous milionaris també va aparellada l'assumpció de les responsabilitats per la gestió dolenta i les fallades.

També es va pronunciar Alberto Fabra sobre el tancament de la TV3 a València (no el discurs sinó des de l'anterior càrrec d'alcalde de Castelló). No diu res diferent a la postura oficial del PP valencià, lligant el tema a la concessió del multiplex. Però cal dir que no és suficient que mitjançant un acord de reciprocitat puguem veure la TV3 a València, cal que Canal 9 complisca els objectius per als quals va ser creada: normalitzar l'ús del valencià a la Comunitat Valenciana. Cal un consell regulador que assegure la qualitat de la programació, la neutralitat política i la imparcialitat informativa de la nostra televisió pública.

És prompte però l'anunci de Fabra de passar pàgina, referint-se a la corrupció, i de qualificar de “valiente, honesto y honrado” a un encausat per suborn, no anima a pensar que netejarà el PP valencià de corruptes. La transparència en la gestió pública que anuncia és una obligació, no és una gràcia de cap polític. Negar-se a facilitar informació és una falta que només la demora de la justícia permet. La confusió de molts alts càrrecs entre allò públic i allò privat, junt a la opacitat de la gestió, és el caldo de cultiu de la corrupció que, imprescindiblement, cal desterrar. Els alts càrrecs no són per a obtindre crèdits a baix interés com han fet alguns gestors de la CAM.

De la llengua ni en parlem. El discurs ha sigut en castellà i amb algun paràgraf en valencià (per a que no es diga) fent patent la diglòssia i baixa autoestima nacional de la nostra classe política, presumptament.