Isaac Asimov descriu les possibilitats d’Internet per a l’educació anys abans de que Internet fora utilitzat pel públic. Més de vint anys després és una realitat. La xarxa s’ha convertit en l’enciclopèdia universal on està, a l’abast de qualsevol, quasi tot el coneixement acumulat de la humanitat.
Però no sols en educació. El flux d’informació que facilita la xarxa és el nucli de la transformació que experimenta l’economia i la societat, així com al ésser humà com ens social ja que modifica hàbits, patrons de conducta i, fins i tot, la seua manera de pensar.
Accés a les bases de coneixement de les Universitats, de les Biblioteques, ensenyament a distància, col·laboració entre centres d’investigació, telemedicina, etc., són exemples de les infinites possibilitats de les noves tecnologies. Però la prevalença de les activitats lucratives posa els avanços a disposició, per exemple, de la televisió digital, que satura els canals de serveis per satèl·lit, per davant de serveis a la societat, encara que una petita dedicació social poguera salvar vides.
L’efecte dolent o beneficiós de la ciència i la tecnologia el decideixen els homes que controlen el seu desenvolupament i utilització. Per a que el benestar i el progrés que els avanços poden oferir siguen realitat cal una organització social que siga capaç de dedicar el fruit de l’esforç humà als interessos vitals de la societat i no als d’un grup àvid de guanys, privilegis i poder.
De moment, la nova Era de la Informació, ha aprofundit el tradicional abisme entre explotats i explotadors, entre rics i pobres. La informàtica fa obsolets els sistemes tradicionals de treball, erosionen les habilitats adquirides i eliminen funcions. Avantatges per als explotadors que augmenten beneficis i desesperació per als treballadors que es veuen desplaçats del mercat laboral i abocats a l’atur crònic.
Els estats tenen l’obligació de revisar les estratègies de desenvolupament i la reorganització del sistema docent, però una mesura d’urgència és la redistribució de la riquesa mitjançant un sistema fiscal progressiu, doncs les noves tecnologies no poden ser motiu d’enriquiment insultant excessiu per a una minoria i d’empobriment i desesperança per a la majoria.
Asimov va tindre visió de futur avançant les possibilitats d’Internet en una mirada positiva. Frederic Engels, més d’un segle abans, preveia els efectes secundaris dels avanços quan plantejava que “no hem de vanagloriar-nos de totes les nostres victòries sobre la naturalesa (...) si és cert que les primeres conseqüències de dites victòries són les previstes, poden aparèixer conseqüències secundàries molt distintes, totalment imprevistes que no poques vegades anul·len les primeres”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada