Jose Antonio Labordeta, cantautor, escriptor, poeta i polític ha mort aquest diumenge 19 de setembre a causa d’un càncer de pròstata diagnosticat en 2006. Se n’ha anat un home bo, savi, apassionat en la defensa de les seues conviccions, de la llibertat i del poble que tan bé coneixia.
A pesar de les seues variades ocupacions sempre va dir que la seua autèntica professió era la d’escriptor, que les seues cançons no eren sinó poemes musicats. Però en realitat eren dos camps diferents. En la seua poesia es mostra una faceta més íntima, meditativa i existencial que en les seues cançons, en les que posava més passió, eren més combatives i de contingut força social.
De la seua etapa en el Congrés deia que era el diputat amb menys vots de tota Espanya. Però a pesar d’això va deixar la seua empremta en la memòria dels espanyols. Va defendre la Llei de Memòria Històrica perquè “durante años había existido una diferenciación ofensiva entre los caballeros mutilados del bando vencedor y los putos cojos de los vencidos”. Opinava que “España es una gran federación, pero se ha querido hacer un territorio unitario que ha resultado un gran fracaso.”
Sempre va defendre la llibertat contra les posicions tancades i ultramuntanes de la dreta espanyola imposades per la força. “El miedo tiene raíces/ difíciles de arrancar,/ si ves que se hacen cadenas,/ rómpelas y échate a andar”, cantava. La intransigència de la dreta va fer que enviara “a la mierda” a la bancada popular del Congrés. Ell mateix va dir en diverses entrevistes que aquell "a la mierda", amb el que va traure tota la seua ràbia continguda, seria un magnífic epitafi, perquè com diu Javier Mesonero “la dignidad siempre destaca y a veces, mandar a la mierda a la derecha reaccionaria y cavernícola es hasta un acto de elegancia.”
Labordeta se'n va amb la motxilla plena de l'agraïment del poble que l'estima i valora l'exemple de decència i coherència, de tendresa i de força amb un permanent cant a la llibertat.
Descansa en pau company.
Quina sort hem tingut amb la presència d'aquesta gran persona d'esquerres. El que no senta res quan escolte una de les seves cançons difícilment viura la vida en totes les seves dimensions. Que pena que ens recordem d'aquesta gent, roja i republicana, quan deixen aquesta terra. "Arremojate la tripa que ya llega la calor". Hi ha gent que l'hem volgut molt i continuarem volent-lo.
ResponEliminaVisca Labordeta, visca l'home lliure.