Els diners no es mengen

Al món occidental tinguem un gran problema amb la crisi econòmica que sacseja les bases de l’equilibri econòmic i social establert al llarg del segle XX. Abans de la crisi econòmica va començar a guanyar espai mediàtic, i per tant importància per a la ciutadania, el creixent problema del canvi climàtic però la cruesa de la crisi l’ha relegat a segon o tercer terme. Per a nosaltres sembla que és més important acumular diners que la salut del planeta que ens acull i ens alimenta. Oblidem allò que deien els nostres majors: els diners no es mengen. 

Ahir dimecres 20 de juliol va passar inadvertida, entre la sortida a borsa de Bankia, la reunió de Sarkozy i Merkel per tractar el problema del deute grec , i la dimissió per un cas de corrupció del president de la Comunitat Valenciana Francisco Camps, va passar inadvertida, deia, la notícia de que la ONU declarava la gran fam en Somàlia. En dues regions del sud de Somàlia, Bakool i Baix Shabele, moren actualment de fam un terç dels xiquets i en algunes regions supera el 50%. Açò no havia passat a Somàlia des de feia més de vint anys.

Somàlia és un Estat fallit on l’Estat oficial i reconegut  controla, només, una petita part del territori. La resta està controlada per clans militars amb senyors de la guerra i combatents islamistes. Però el problema més important és la sequera i els seus efectes devastadors per a més de 10 milions de persones que estan en situació alimentària crítica.

El problema de l’evident canvi climàtic, agreujat per l’avarícia d’alguns, està fent que els preus del blat s’eleven a nivells desestabilitzadors. En els moviments socials de Tunísia i Egipte ha tingut molt a veure l’augment del preu del blat un 83% en un any, i del conjunt dels grans un 91%. L’augment del preu del panís, tan important com el blat, amenaça a Algèria, Marroc, Síria, o Egipte, ja no amb la pèrdua de nivell de vida dels ciutadans, sinó que posa en perill la vida de les persones. La violència política de la regió té molt a veure amb la pujada de preus dels aliments provocada, en gran mesura, pel canvi climàtic.

El canvi climàtic, completament marginat de les primeres línies informatives, pot provocar no solament que vivim en pitjors condicions que abans, com està fent la crisi econòmica, sinó que puguem o no puguem viure al nostre planeta. És suïcida per a la humanitat no afrontar-lo com  el problema més important i urgent, doncs, com sempre s’ha dit, els diners no es mengen.