dissabte, 2 de febrer de 2013

Insuportable impunitat



Una democràcia com la que pretenia la Constitució de 1978 no és compatible amb la impunitat de sectors socials. La impunitat amb la que les classes dirigents han utilitzat el poder polític i les forces de l'ordre en el seu benefici és escandalós, però quan està sacrificant-se el present i el futur de milions de ciutadans, quan s'aplica de manera dictatorial l'austeritat a les classes populars, resulta insuportable la impunitat amb la qual s'apropien de quantitats enormes de diners públics sense que hi haja responsabilitats polítiques ni judicials.
Una llei que permet prescriure delictes de corrupció als quatre o cinc anys és una llei injusta, doncs el robatori de diners públics, especialment en situacions de crisi com aquesta, és un delicte contra la humanitat i no hauria de prescriure mai. Els polítics implicats, i els que permeten i oculten la corrupció, diuen sempre que la justícia dirà l'última paraula, sabent com saben que un jutge no pot fer res més que aplicar la llei i aquesta els eximeix. 

Una Constitució que permet aquests fraus, que permet la brutalitat policial contra ciutadans en l'exercici dels seus drets, que permet una llei electoral aberrant i injusta, que permet els privilegis fiscals dels rics, que condemna a la misèria i abandona els necessitats, i que impedeix qüestionar el model territorial, no serveix per donar resposta a les necessitats ciutadanes i, per tant, no és vàlida.

Tampoc és vàlid un govern que fa el contrari d'allò que havia dit que faria. I encara hi és menys vàlid en els governs que, com en el País Valencià, la Comunitat de Madrid, o l'Ajuntament de Madrid, els respectius presidents ni tan sols han sigut elegits per al càrrec per la ciutadania. Presidents i alcaldessa posats a dit i aplicant mesures contràries a les que prometia el seu partit en campanya electoral. Pot haver-hi un frau electoral més flagrant? Aquesta és la democràcia que ha construït una Constitució que permet a les classes poderoses gaudir dels privilegis de l'Estat, tutelat per l'església catòlica, mentre lleva el pa, l’habitatge i la dignitat als dèbils. Amb una monarquia imposada pel dictador. Amb el component social ferit de mort amb la modificació de l'art. 135. 

La intolerable situació provocada pel tresorer del Partit Popular, Bárcenas, a continuació del cas Naseiro, l'anterior tresorer del Partit Popular (arxivat per anulació d'escoltes telefòniques, no per ser innocent), el cas Gürtel, Fundescam, Emarsa, Brugal, Mata, Fabra, etc. per dir només els més assenyalats del PP; el cas dels ERO's del PSOE d'Andalusia o el cas Pallerols de la Unió de CiU, han fet palesa la necessitat d'adequar les lleis, per que els delinqüents paguen pel seu delicte, però també mostren els defectes de la Constitució que empara aquests desgavells. 

Sona al carrer, cada vagada amb més força, l'exigència de la dimissió de Rajoy i de la convocatòria d'eleccions a Corts Constituents amb la finalitat d'elaborar una nova Constitució que, sense l'amenaça de l'exèrcit franquista, sense la tutela de l'església ni les pressions de la banca, siga capaç de reflectir les aspiracions democràtiques de convivència i justícia social que exigeix la ciutadania per acabar per sempre amb la insuportable impunitat del poderós.

2 comentaris:

  1. ¡¡Dimisión de Rajoy y elecciones ya!! No se puede soportar tanto cinismo

    ResponElimina
  2. Interessant article de Joan Herrera a eldiario.es http://www.eldiario.es/catalunyaplural/Elecciones-constituyentes_6_96650353.html

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...