dimecres, 13 de juliol de 2011

La política dels grans esdeveniments

Sabut és que la Comunitat Valenciana s’ha especialitzat en grans esdeveniments, en la política de l’aparador, de la imatge impactant que amaga el buit. L’Amèrica’s Cup, ja oblidada pels valencians, anava a ser una inversió d’allò més rendible per aquesta terra. Les grans obres mampreses van canviar l’aspecte del port però amb grans lones que tapaven la misèria del voltant i d’esquena als empresaris emprenedors de la terra. Les instal·lacions resten tancades, degradant-se, i encara estem pagant, amb diners públics, les despeses del malbaratament.

La Fórmula 1 va ser altre atracament als fons públics. La gran inversió en obres i en el cànon només serveix per a omplir d’un soroll insuportable una part de la ciutat. De nou les lones amaguen la indigència del voltant per a que les televisions mostren la cara bonica i oculten les misèries. Els empresaris denuncien el malbaratament en inversions de dubtós interès i la manca de polítiques dirigides a potenciar i consolidar un teixit industrial de futur.

El fracàs estrepitós d’inversions públiques, com Terra Mítica, també al marge de l’empresariat valencià, no ha servit d’escarment. A la Comunitat Valenciana el risc empresarial, que modera l’aventurisme econòmic, ha sigut substituït per uns poders públics que arrisquen el capital de tots els ciutadans en aventures que, si surten bé, tindran beneficis privats i, si surten malament, tindran pèrdues públiques. És un caldo de cultiu apropiat per a que prolifere la corrupció.

La política d’aparador té, a més, un altre efecte pervers. Fa creure a molts ciutadans que la València de cartró pedra que mostren els governants és la València real i voten als polítics responsables de la falla; aquests es veuen recolzats pels vots en la seua política i continuen amb ella, en una espiral que ens enfonsa cada vegada més en el deute públic, l’atur i la desfeta de l’estat de benestar, perquè aquesta política d’aparador també s’aplica a serveis públics bàsics com la sanitat.

L’espectacular Hospital La Fe, com l’Amèrica’s Cup i la Fórmula 1, també amaga la misèria de la sanitat valenciana, una de les de pitjor qualitat de l’Estat. En la línia d’aquesta política d’aparador estan les espectaculars operacions del cirurgià Pedro Cavadas, un metge privat que utilitza les instal·lacions públiques per a realitzar cirurgia d’impacte mundial, al que aprofiten els polítics de torn per a fer-se la foto i fer creure la mentida de “l’alta qualitat” de la sanitat valenciana. Però si alcem les lones que amaguen les vergonyes veurem, tot i que no hi ha dades fiables, que hi ha llistes d’espera d’any i mig per a cirurgia infantil, que per fer una simple mamografia es tarda uns set mesos o que els centres d’especialitats estan saturats i tarden mesos en donar una cita.

Està molt bé que la medicina privada faça intervencions sorprenents que meravellen el món. Està molt bé tindre un doctor popular capaç de realitzar aquestes operacions de risc. Però el que no està bé és utilitzar aquests esdeveniments per ocultar la realitat d’una sanitat pública que malbarata els nostres impostos beneficiant la sanitat privada mentre es deteriora l’atenció bàsica i augmenten les llistes d’espera per operacions comunes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...