Una lliçó d'Hongria

Cal prendre nota del que passa a Hongria perquè pot repetir-se ací. No en el sentit que senyala el PP, sinó tot al contrari. Que passa a Hongria? Vegem-ho. En 2006 va guanyar les eleccions el socialista Ferenc Gyurcsány que va formar un govern de continuïtat amb l'anterior, també socialista. Però la crisi, que a tots toca, va obligar a demanar un crèdit al FMI de 20.000 milions d'euros per a fer front als pagaments de l'Estat. Com sempre fa el FMI, va imposar una estricta supervisió de l'economia per part de comissions del Fons.

Les conseqüències de les mesures obligades pel FMI, que només mira la vesant financera, va fer que el govern magiar retallara les despeses públiques i pujara els impostos. En plena crisi econòmica mundial l'economia es va contraure un 6,3% i l'atur va créixer fins al 11,4%, el que va provocar el descontent popular.

La dreta del principal partit de l'oposició, el FIDESZ, va treure resquit de la situació prometent reformar el sistema impositiu, reduir els impostos, crear un milió de llocs de treball, transparència administrativa, reduir la estructura burocràtica i acabar amb la corrupció dels funcionaris. Es a dir, la mateixa cançó de sempre amb la mateixa lletra de reducció d'impostos i aprimament de l'Estat que és el que persegueixen tots els liberals del món, i la música que fa menjable el paquet amb la creació de llocs de treball.

Les eleccions de 2010 han donat la victòria al partit de la dreta, FIDESZ, de Viktor Orbán. El nou govern no ha tardat gens en anunciar que no pot complir les seues promeses electorals perquè, segons diuen, el govern anterior havia falsejat les dades econòmiques i Hongria estava prop de fer fallida. El pànic es va apoderar de les borses d'arreu del món i va forçar el desmentit del govern hongarès, de la Unió Europea i del FMI. Però l'efecte que es buscava ja s'havia aconseguit. Els magiars acceptaran més sacrificis, en teoria per a reduir el dèficit que només és del 3,8%, però en realitat serà per a evitar que l'estat de benestar avance i el neoliberalisme es consolide.

A Espanya ens pot passar el mateix, que fugint dels retalls socials del PSOE ens posem en mans d'un PP que, al mateix temps que s'anuncia com el partit dels treballadors, dels xicotets empresaris, dels autònoms, dels pensionistes, etc. proposa la cançó neoliberal de rebaixa d'impostos i reducció de l'Estat, amb reforma laboral i desaparició de la negociació col·lectiva per a crear treball. I aquestes mesures només afavoreixen a la gent adinerada, a la classe social que està guanyant la lluita de classes perquè les classes contrincants, les populars, han tirat la tovallola.