dimarts, 29 de juny de 2010

Governar és prendre mesures impopulars: per a qui?





Els mitjans de comunicació i persuasió ens saturen d’informació per a justificar les mesures que prenen els governs per a frenar la crisi econòmica. Són mesures dures, diuen, però “governar és prendre mesures impopulars”. Ara el que cal preguntar-se és: impopulars per a qui?






Fins ara, i no pareix que vaja a canviar de direcció, les disposicions emeses pel govern són reducció de salari dels treballadors públics, congelació de pensions, reforma laboral que abarateix l’acomiadament i rebaixa els salaris. Són mesures impopulars per als dèbils i treballadors però són molt populars entre els empresaris i els forts.

La democràcia té sentit quan els polítics, que representen els interessos enfrontats dels ciutadans, són capaços de llimar les arestes més feridores del conflicte de classes i d’harmonitzar els interessos de tots. El poder dels representants polítics esdevé de la ciutadania que li vota i, per tant, si hi ha conflicte entre el que pensa el polític i el que desitgen els representats, qui deu canviar o dimitir és el polític i no la majoria de la població que es sent agredida per les mesures. Si els ciutadans tenen capacitat per elegir els representants també la tenen per exigir que defensen els seus interessos de classe.

Eixa valentia que s’exigeix als governants no ha de ser per a desmuntar l’estat del benestar ni trencar l’estatus de relacions laborals, afavorint sempre i exclusivament els poderosos, sinó que ha de ser per enfrontar-se a la banca, a la patronal i als rics. L’esquerra no pot tindre el mateix concepte de “mesures impopulars” que la dreta, perquè això és covardia.

Comentari sobre l’article “Gobernar es tomar medidas impopulares: ¿para quién?” publicat per Vicenç Navarro en el diari digital EL PLURAL, 28 juny de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...