Si pensàvem que el capitalisme podia tindre una vessant social, la ofensiva contra l'estat de benestar a Europa ho desmenteix. Ja ho deia Marx en eixe llibret imprescindible que és “El manifest Comunista” allà pel 1848: “Tot el socialisme de la burgesia es redueix, en efecte, a una tesi i és que els burgesos ho són i deuen seguir sent-ho... en interès de la classe treballadora”. I els fets li donen la raó.
Per l'interès dels treballadors es reduirà el funcionariat, és a dir, la sanitat, l'educació, els serveis socials. Per l'interès dels treballadors es reduiran les pensions i les prestacions per l'atur. Per l'interès dels treballadors serà més barat i més fàcil, per als empresaris, acomiadar els empleats. Per l'interès dels treballadors intentaran acabar amb la negociació col·lectiva i amb els sindicats. I, com no, per l'interès dels treballadors abaixaran els impostos als beneficis del capital, de les empreses i es reduirà la progressivitat fiscal.
Desgraciadament no estic fent política ficció. Els clons liberals de Merkel a Alemanya, Cameron al Regne Unit, Sarkozy a França o Berlusconi a Itàlia han arrossegat Zapatero i la seua tímida resistència socialdemòcrata. Les dretes liberals i la socialdemocràcia s'han alternat en el poder des de fa dècades a Europa, mantenint la burgesia i el sistema burgés... en interès de la classe treballadora. Ara, les classes populars, desorganitzades i sense programa ni bandera que seguir, sols opten per votar al partit de l'alternança, com sempre, però no al partit que els oferisca una alternativa. Es curiós però, la crisi del capitalisme acabarà, paradoxalment, amb la socialdemocràcia. Però hi han més de dos partits.
En el súmmum del desvergonyiment, Viktor Orban primer ministre d'Hongria, cap del partit de la dreta guanyador de les últimes eleccions, després de provocar el pànic a les borses mundials dient que el govern anterior havia falsejat els comptes públics i que el deute podia dur a la fallida de l'Estat, presenta un pla consistent en: impost de la renda a un tipus únic del 16 %; reducció de l'impost de societats del 19 al 10 %; eliminació de deu impostos com la taxa sobre herències; simplificar la burocràcia. Com podeu veure la recepta liberal no canvia: baixar els impostos i aflaquiment de l'estat de benestar. El nacionalisme el deixen per a dividir les classes populars. La burgesia i el capital no tenen fronteres.
El problema que açò planteja es fort. El capitalisme havia aconseguit acabar amb la necessitat de la revolució, per aconseguir formes dignes de vida entre els treballadors, mitjançant l'estat de benestar. Aquestes mesures van encaminades a soterrar-lo per a que qui més té tinga encara més. Són mesures que no incentiven l'activitat econòmica, que faran disminuir el consum i provocaran més atur. Sols serveixen per a pagar-li un deute als bancs que l'han provocat.
Estem lliurant una dura batalla en la lluita de classes. La burgesia i les classes que controlen el capital s'estan llevant la carassa i mostrant la lletjor de les seues faccions. Si no som capaços d'actuar com una classe unida i solidària ho perdrem tot, perquè estem jugant-nos el nostre futur i el dels nostres fills. Anem a permetre-ho sense resistència?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada