divendres, 25 de juny de 2010

Bancaja i CAM



La falta de voluntat política, i de sintonia entre Alacant i València, ha facilitat el fracàs de la vertebració econòmica i financera del territori. S’addueix debilitat del president Camps, però tampoc ho van aconseguir Lerma ni Zaplana. S’ha perdut el temps dient que som els millors i dedicant les inversions al sector on més ràpidament es feien diners, sense tindre una estratègia industrial a llarg termini. El colofó, per a la València econòmica, ha sigut el gran error històric de la pèrdua de les dues entitats financeres i, per a la valència política, la constatació de que no hi ha voluntat , per part dels dos partits majoritaris, d’estructurar de cap manera la Comunitat. Al capdavall tenen una idea d’Espanya semblant.

Tècnicament Bancaja i CAM tenen massa dependència del sector immobiliari i de empreses xicotetes que depenen del mateix sector. Recorren amb massa freqüència al mercat interbancari per a finançar el seu deute pagant alts interessos. Diverses agències de qualificació han reduït la seua puntuació per estos problemes. Però la fusió d’ambdues caixes haguera estalviat costos financers i facilitat desprendre’s de pesos que, per separat, llastren l’activitat. La fusió haguera sigut un element d’articulació econòmica del territori que podria condicionar, pel seu pes, la inversió industrial a la Comunitat Valenciana.

L'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE) lamenten ara el que no han fet abans, quan podien pressionar per a que el president Camps forçara la fusió tan necessària per als seus interessos. És veritat que les dues caixes participaven d’operacions més polítiques que altra cosa però també es veritat que finançaven, des de la proximitat, les inversions de milers d’empresaris que generaven feina. Ara la decisió de recolzar o no els emprenedors valencians es prendrà a Madrid, on desconeixen la nostra realitat.

Altra vessant de la fusió amb entitats forasteres, amb pèrdua de poder de decisió, és el cost social. El mateix president Camps ha reconegut que amb la fusió de la CAM i Bancaja s’hagueren perdut 1.500 llocs de treball mentre que amb esta opció de fusions, de la CAM amb Cajastur i Bancaja amb Caja Madrid, se’n perdran 2.500.

Però hi ha un altra cosa més sagnant encara: Arran de la fusió, Bancaja i Caja Madrid, demanaran uns 4.500 milions d'euros al FROB (Fondo de Reestructuracion Ordenada Bancaria), la quantitat més alta demanada fins ara per cap caixa del país. Un altre regal a la banca d’un Estat amb un dèficit que obliga (això diuen) a prendre mesures com rebaixar el salari dels funcionaris que, casualment, suposa un estalvi de 4.000 milions d’euros. A més no cessen els rumors de la conversió de les caixes d’estalvi en bancs, el que eliminaria la inversió social de les entitats per a convertir-ho en dividends per als accionistes.

Més diners públics per als rics i retallades socials i de salari per als treballadors. No entenc res...

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Acabant de redactar este article m’arriba la noticia de que ATTAC Espanya ha presentat als grups parlamentaris la proposta de nacionalitzar les caixes d’estalvis per a crear una banca pública. La noticia, que segurament no eixirà a les primeres planes dels diaris, diu així:

ATTAC España reclama la nacionalización de las cajas de ahorros y la creación de una banca pública

jueves, 24 de junio de 2010

Hoy 24 de junio he estado en el Congreso de los Diputados en representación del Consejo Científico de ATTAC España acompañando a Carlos Martínez, Presidente de ATTAC España, y Susan George, Presidenta de honor de ATTAC Francia, para reclamar al Gobierno y a los grupos parlamentarios que den los pasos necesarios para nacionalizar las cajas de ahorros españolas creando una confederación de bancos públicos bajo los principios de la banca ética como se señala en la propuesta concreta que transcribo más abajo.

Esta medida nos parece absolutamente imprescindible para salir de la crisis, no solo como forma de paliar la falta de financiación procedente de la banca privada y que está llevando al cierre y al paro a miles de empresas y personas, sino para garantizar que a medio y largo plazo la economía española pueda cambiar de modelo productivo y orientarse hacia un tipo de actividad que genere más y mejor empleo, más equidad y equilibrio natural y mayor bienestar social.

Es una medida que técnicamente es oportuna y perfectamente viable pero que solo se podrá adoptar si, frente al deseo privatizador de los poderes financieros, tiene el apoyo ciudadano. Por eso solicitamos el mayor apoyo posible divulgando la propuesta y firmando en la entrada que a tal efecto se ha abierto en la web de ATTAC España (www.attac.es).

Contamos con tu apoyo.

El texto completo de la propuesta es el siguiente: (per accedir clica el text d'ací baix)

ATTAC ESPAÑA RECLAMA AL GOBIERNO Y A LOS GRUPOS PARLAMENTARIOS LA NACIONALIZACIÓN DE LAS CAJAS DE AHORROS PARA GARANTIZAR LA ESTABILIDAD FINANCIERA Y LA RECUPERACIÓN DE LA ACTIVIDAD ECONÓMICA Y EL EMPLEO

1 comentari:

  1. Juan Torres publica en su web: El pasado viernes publiqué en Sistema Digital un artículo defendiendo la existencia de banca pública, ahora más que nunca, y en apoyo de la propuesta de ATTAC España. Un par de días después, leí que el Premio Nobel de Economía Joseph Stigilitz declaraba en Londres que "Si los bancos no prestan, los gobiernos deberían crear sus propios bancos y encomendarles esa tarea". Quienes hacemos esta propuesta, por tanto, no parece que seamos simplemente unos locos utópicos, como nos califican algunos.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...