dimarts, 22 de juny de 2010

El pollastre per càpita


El PIB per càpita o renda per càpita és la relació entre el producte interior brut (PIB) d’un país i la quantitat d’habitants. Per a traure’l cal dividir el PIB entre la població del país. Es a dir, imaginem que tenim un pollastre (PIB) i dues persones (població), la renda per càpita seria 1 dividit per 2 = mig pollastre per a cada persona. El que no diu esta dada és com està repartit eixe pollastre en la realitat perquè pot ser que u tinga tot el pollastre i l’altre no tinga res. La renda per càpita seria la mateixa, falsa, però la mateixa.

Açò ve per la noticia apareguda a la premsa que diu que, a pesar de la crisi, els espanyols seguim sent dels més rics d’Europa. Estem al lloc 12é de l’Europa dels 27, per davant d’Itàlia, amb un 103% de la mitjana europea.

No és d’estranyar. Els bancs espanyols han guanyat més diners que mai des de que va esclatar la crisi. Les grans empreses com Inditex, Telefònica i altres també ho han fet. Perquè en la crisi també hi ha classes. La burgesia aprofita la crisi per tancar empreses i acomiadar els treballadors de manera fàcil i barata i, al mateix temps, obrir-ne de noves amb subvencions estatals o autonòmiques (dels diners de tots) i amb les noves condicions laborals que la crisi ha ajudat a reformar. Hi ha qui guanya diners i hi ha qui es queda al carrer amb una mà davant i l’altra darrere. Però esta dada econòmica diu que tots som rics.

Classe treballadora, autònoms, xicotets i mitjans empresaris pateixen la polarització social d’esta societat on els rics són cada vegada més rics i les classes populars i treballadores són cada vegada més pobres. No és cert que els espanyols som dels més rics d’Europa. El que sí és cert és que la burgesia espanyola i europea és més rica, mentre els treballadors espanyols i europeus som més pobres. No és sols una qüestió de nacionalitat, és una qüestió de classe, eixa paraula que s’evita utilitzar.

Així el pollastre se’l menja la burgesia, una mínima part de la població, mentre que a la classe treballadora i classes populars només ens deixen que fem un “caldet” amb el coll i les aletes. El millor de tot açò és que el pollastre és nostre, el criem nosaltres des de xicotet, l’alimentem i, fins i tot, tenim els ous per a criar-ne més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...