Tota crisi és una oportunitat

On lâche rien

La crisi és del sistema capitalista i dels defensors de deixar-ho tot en mans dels mercats, no de l'esquerra que utilitza la política per a frenar abusos i mitigar les injustícies que impedeixen la cohesió social i la convivència en pau i dignitat. 

La dreta europea que copa el poder institucional està enfrontant-se a la ciutadania, estirant la corda fins al punt de trencament. L'esquerra política, després d'haver sucumbit als cants de sirena neoliberals canalitzats a través de la “tercera via” socialdemòcrata, no troba el discurs per a recuperar el crèdit electoral perdut per anys de polítiques d'esquena al seu electorat. L'esquerra més radical proposa el canvi del sistema capitalista per no se sap què, doncs el socialisme “real”dels països de l'est, que havien sigut el referent, no gaudeixen de la simpatia dels ciutadans. 

Les eleccions del 20N a Espanya i les del diumenge a França mostren un electorat desorientat que només té clar que no accepta les polítiques neoliberals de privilegis per als rics i retallades, pèrdues de drets i patiment per a les classes populars, i fuig de votar a qui governa i aplica les mesures però sense dirigir el vot a una opció atraient que no troba. Aquest vot desnortat i “contra” compon el graner de l'extrema dreta, doncs el populisme s'alimenta de la confusió, regalant els oïts de la gent i buscant la fibra emocional i sensible, evitant raonar un discurs irracional. Paradoxalment un nombre elevat del vot de l'extrema dreta surt de zones de classe mitjana baixa i treballadora, les classes que més estan patint les conseqüències de la crisi. La història ens mostra l’origen del feixisme. No hauríem de repetir el mateix error.

Com s'ha dit moltes vegades “tota crisi és una oportunitat”. Per a l'esquerra també ha de ser-ho. El sistema capitalista ha implosionat ara, per les contradiccions del mateix sistema, com el socialisme soviètic va implosionar als anys vuitanta. Aleshores semblava que el capitalisme havia triomfat sobre el socialisme però aquesta crisi demostra que el capitalisme és tant o més dolent que el socialisme soviètic. Cal doncs una alternativa als dos sistemes que tinga el benestar dels ciutadans com a meta, sobre la base de la democràcia i la justícia, els drets humans i la redistribució de la riquesa, que faça compatible l'activitat econòmica amb el manteniment d'un planeta habitable en totes les latituds. 

La dreta neoliberal ha demostrat la seua incapacitat per a fer-ho, doncs basa la seua activitat política l’activitat depredadora de materials i persones, en l'egoisme i l'avarícia. L'esquerra té ara l'oportunitat d'elaborar una alternativa possible, creïble, que arribe a l'electorat, però no sols per a guanyar les eleccions, sinó per a fer les polítiques transformadores necessàries, tenint com a referència a la ciutadania, i evitar que la corda es trenque. I, una vegada més, pot començar per França.