divendres, 20 d’abril de 2012

Cada dia que passa


Cada dia que passa la situació econòmica i social a tot Europa a poc a poc  va empitjorant, les mesures de sofriment i humiliació que ens imposa el capitalisme salvatge a la gran majoria de la població fins ara no han valgut per tal d'eixir del forat on estem, a més a més ens està enfonsant encara més. D’entrada no sols anem empobrint-se més i més, sinó que per frenar la resposta social han començat per retallar el nostre dret a expressar el malestar que ens està provocant tota aquesta ressaca capitalista. Si no fem res per impedir-ho prompte ja no podrem ni manifestar-nos o, si així o fem, acabarem entre reixes.  

Molta gent ja comencem a veure que totes aquestes mesures no van a ser temporals. En el cas que superem aquesta crisi, una vegada destrossada la sanitat pública, l'educació, el sistema de pensions..., no tornarem a la situació d'abans del 2008, l'escenari serà un altre totalment diferent.  El capitalisme i els seus palmeros han decidit que la majoria de gent sobrem, perquè els seus interessos no són uns altres que guanyar més i més diners i, per tal que açò siga possible el futur que ells veuen per als que quedem dempeus és un futur ple d'esclaus. Si no és així per què s’ha fet la darrera reforma laboral?

Resulta irònic escoltar la paraula llibertat en els llavis de la senyora Cospedal o la presidenta de la Comunitat de Madrid Esperança Aguirre. El mateix fàstic em provoca quan l'utilitza el president del govern Mariano Rajoy o qualsevol dels seus subalterns, ara estic pensant en el nostre president. Idèntica sensació recorre tot el meu cos quan utilitzen la construcció “per Espanya”, entre altres coses perquè ens porta mals records d'un temps on Espanya era una, gran i lliure. De vegades crec que no hem avançat res, que els mateixos que ens posaven els collons per corbata continuen acovardint a la gent i que utilitzen la por com instrument per imposar allò que no es pot defendre. Però torne a repetir que molta gent ja comencem a veure que totes aquestes mesures no va a ser temporals, que comencem a estar farts de les paraules que ens provoquen fàstic o ens duen mals records. Que estem farts de  que la Casa Real estiga plena de gent que viu a costa de tots nosaltres, que no volem ser súbdits  de ningú, que volem que se’n vagen del País. Estem farts..... de moltes altres coses més. 

Mai no creia que podríem arribar a la situació actual, però també us dic que no tinc cap sentiment de derrota i sé que el futur és nostre, de tots els ningú de la Terra. Tan de bo m' equivoque, però comence a estar convençut de què tornarem a conquerir els nostres drets i, que coneixent la història dels que ens han dominat i ens dominen, possiblement no hi haurà prou amb els nostres vots i els nostres raonaments. Però els deurem exigir que respecten la veu del poble i que assumisquen la derrota que més prompte que tard van a rebre. Perquè també ho han de saber, són una minoria i els seus interessos de tendència genocida no poden acabar sent realitat. Des d'ací vos incite a viure la vida a cada instant, perquè el futur és nostre, vostre. Salut i república.

Instants
Una flor és tot un món,
una mà és molta esperança,
la pluja ens llava la cara
entre corriols de palla
que no coneixen ràbia.
Una mare, una paraula,
un fill per la balconada
mentre esclata l’abrilada
amb tota la seua gana
i camina una encantada.

La rosada pel fred brilla
entre l’herba que tremola
i la llum que porta el dia.
Després el borinot recorre
totes les flors color lila
del terrat de la veïna.
Els enamorats passegen
agafadets de la mà
entre rialles i besos  
a la caiguda del dia.

Els xiquets i les xiquetes
revolegen entre jocs
que els transporten al lluny
de l’aventura espacial.
Nosaltres fa molts dies
que no ens hem acaronat
i es desperta l’ansietat
que persegueix als amants.
Els iaios ens manifesten
que tot és molt temporal.

La màgica nit tremola
empentada envers l’abisme
on s’amaguen les llàgrimes
de la Lluna enamorada.
Moltes són les papallones
que busquen entre fanals
el voleteig dels companys
que no coneixen amada.
Els cuquets de llum ensenyen
el culet encés en flames.

I la vida cal mimar-la 
sense cap tipus de ràbia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...