Per què apuja la llum i el gas?

És de tal magnitud l'allau d'abusos que patim els ciutadans que l'ultratge d'avui ens fa oblidar el d'ahir. Així les retallades bestials a la sanitat, l’educació i els serveis socials -tot el que caldria augmentar en temps de necessitat com aquest- dels pressuposts generals han deixat al marge les innecessàries i injustes apujades del gas i l'electricitat.
 

Com si d'un fenomen natural es tractés, el govern ens presenta com inevitable apujar el gas (5%), la bombona de Butano a 15,53 euros i la llum entre el 5% i el 7%. Aquesta mesura perjudica greument a les famílies, que tant diu defensar el PP, que són les que estan patint i suportant la crisi econòmica i beneficia a les empreses que no han notat la crisi, doncs han multiplicat els seus beneficis.

És difícil d'entendre aquestes decisions, que són una agressió a les classes populars d'economies més dèbils, quan el govern calla davant la negativa de les elèctriques a substituir els comptadors, llancen ofertes enganyoses o permet sous indecents dels dirigents empresarials. Però, a més, l’exigència i necessitat d’elevar les tarifes per apropar-nos al preu real de producció elèctrica, no hi ha manera d'empassar-s'ho veient els guanys de les empreses. Com és possible que cobrant per baix del cost de producció tinguin beneficis?

Aquesta apujada de tarifes afavoreix a empreses que des de 1997 a 2011, en període de crisi, acumulen un increment del 256,06% en els beneficis nets, aconseguint 50.034,5 milions de benefici. Des de 2008, any de començament de la crisi, el preu del quilovat per hora ha abaixat un 10% en les subhastes majoristes mentre que el preu als usuaris s'ha incrementat en un 65% situant la tarifa espanyola entre les tres més cares de l'Europa dels 27.

En l'Estat espanyol les empreses elèctriques són un oligopoli amb poca competitivitat però amb molt de poder als cercles polítics per influir en les apujades de preus. Les xifres canten i per al sector elèctric espanyol no hi ha crisi gràcies, això sí, a que presidents de govern, ministres i als càrrecs de l'administració treballen en aquestes empreses, abans d'obtindre el càrrec públic o després de deixar-lo, mantenint un contacte privilegiat que afavoreix a l’empresa privada i perjudica els interesso públics, els de tots nosaltres que som els que paguem. 

Aznar, Felipe González, Salgado o de Guindos són una mostra del que fa possible aquesta política obscena i vergonyosa del “capitalisme d’amics”. Des de l'administració es legisla beneficiant a certes empreses, aquestes financen mitjans de comunicació que creen estat d'opinió favorable al sistema i als polítics que controlen l'administració pública. Així es tanca el cercle que alimenten els euros dels ciutadans pagats a la Hisenda pública o al rebut de la llum i el gas. 

Els beneficis indecents obtinguts per les companyies elèctriques són un atemptat contra les classes populars en temps de crisi, però la complicitat del govern permetent pràctiques abusives i fraudulentes, i apujant innecessàriament les tarifes de productes de primera necessitat, com l'energia, és immoral i obscè.