dimarts, 3 d’abril de 2012

Manifest de 55 catedràtics de Dret del Treball i la Seguretat Social


ATTAC, 3 abril 2012
Els sotasignants, catedràtiques i catedràtics de Dret del Treball i de la Seguretat Social, considerem un deure cívic fer pública la nostra opinió d’experts sobre la recent reforma laboral aprovada pel Govern del PP, la qual introdueix un canvi radical en el model constitucional de relacions laborals, basat en dos pilars essencials: un delicat equilibri entre poders empresarials i drets socials i un estímul a les expressions de diàleg social, articulades de manera assenyalada a través de la negociació col·lectiva

La norma d’urgència ha procedit a convulsar la pràctica totalitat dels elements essencials d’aquest model constitucional. De moment, ha desplaçat el centre de gravetat normatiu de les relacions laborals des del treball a la producció i a l’ocupació, des del treballador i les seues condicions de treball a la seua “ocupabilitat”, comercialitzant sense cap mirament el treball i descontextualitzant el marc en què, des dels seus orígens i sense solució de continuïtat, ha aplicat, i ha de seguir fent-ho, la norma laboral. Aquest text legislatiu, en segon lloc, implanta un verdader sistema d’excepció en les relacions laborals, atorgant poders exorbitants a l’empresari al mateix temps que destrueix les bases fonamentals del poder contractual col·lectiu autònom en la regulació de les condicions de treball. La constant reducció dels drets dels treballadors s’acompanya d’una progressiva afirmació de la unilateralitat empresarial sense control ni contrapés. En suma, la flexibilitat unilateral conferida a l’empresari, a més de menysprear les regles consensuades pels propis interlocutors socials a penes dues setmanes abans, allunya el nostre sistema jurídic del model social europeu, aproximant-lo a antanyassos models autoritaris, de manera oportunista recuperats ara en nom de la llibertat d’empresa. En tercer lloc, la negociació col·lectiva deixa d’entendre’s com un instrument de correcció de les desigualtats contractuals, havent sigut objecte, ella mateixa, d’una flexibilització que altera la seua posició en el sistema de fonts. La prioritat aplicativa concedida sense cap restricció als convenis d’empresa i la supressió del règim fins ara vigent d’ultraactivitat, a més de poder generar un no desitjable increment de la conflictivitat social, concep al conveni col·lectiu com un simple utensili al servei dels interessos subjectius empresarials, substituïble o modificable a la seua sola voluntat. La inaplicació de totes les condicions de treball, inclús les salarials, del conveni sectorial expressa una concepció legal decididament contrària al sistema vigent de negociació col·lectiva i a la seua estructura autònoma. En un context semblant, en fi, la garantia constitucional de la força vinculant del conveni col·lectiu queda per complet desarborada.

 La regulació de l’acomiadament, que es presenta de manera rutinària com una forma de crear ocupació, obeeix realment a un disseny destinat a atorgar fàcils i barats mecanismes de liquidació i ajust de plantilles, tant en el sector privat com en el sector públic. I de fer-ho, addicionalment, al marge de tot control. Per descomptat, del sindical; però també de l’administratiu i, inclús, del judicial. Com confessa sense cap dissimulació el preàmbul de la norma, el propòsit de la reforma és impedir el juí d’adequació – amb un evident to despectiu, el legislador excepcional ho denomina “juí d’oportunitat”- dels jutges sobre els acomiadaments decidits per l’empresari a partir d’una definició justificativa que es mou entre els dos extrems a descartar per qualsevol legislador socialment sensible: la major discrecionalitat i la més concreta identificació. La nova regulació de l’acomiadament no té més finalitat que reduir els costs de l’acomiadament il·legal o improcedent, rebaixant les indemnitzacions i suprimint els salaris de tramitació. A més de tot això, i apartant-se de manera grossera dels propòsits confessats de lluita contra la dualitat del nostre mercat de treball, la reforma aprofundeix la precarietat mitjançant dos criticables mesures: la implantació d’un contracte especial (de “suport d’emprenedors”), la característica més cridanera de la qual resideix en la possibilitat d’acomiadament lliure durant un any de duració, i l’encadenament de contractes de formació per als joves, que poden estar formant-se fins als 32 anys en una mateixa empresa per a l’exercici dels més dispars i inconnexos oficis.

Però més enllà de la crítica als seus continguts concrets, volem cridar l’atenció sobre el canvi de model que el RDL 3/2012 indueix. És aquest un model oposat al què conforma la nostra Constitució, el de la democràcia social en una economia de mercat, que arbitra un equilibri complex entre el pluralisme social i la intervenció normativa de tutela dels drets laborals, i que situa en el centre de la regulació de les relacions laborals a la negociació col·lectiva dotada de força vinculant. En el disseny constitucional, l’empresa és un territori en què el poder privat de l’empresari resulta racionalitzat en el seu exercici mitjançant el reconeixement de drets de participació als treballadors. Aquest model no té res a veure ni amb la concepció de l’empresa com un àmbit d’exclusiva gestió per l’empresari ni amb la noció de l’empresari com “el senyor de sa casa”.

I és que les exigències d’equilibri pressupostari que imposa la Unió Europea ni exigien ni exigeixen de cap manera una reforma de les relacions laborals com l’adoptada, contrària a l’Estat social i democràtic de Dret, potenciadora del poder normatiu unilateral de l’ocupador i hostil a l’acció col·lectiva dels sindicats. D’altra banda, i no és això el de menys, la reforma laboral presenta nombrosos punts que contradiuen directament drets i principis constitucionalment reconeguts i desenvolupats per una extensa jurisprudència del Tribunal Constitucional, tant en el que es referix al dret al treball com al dret de llibertat sindical. I a més és en una gran part contrària als compromisos internacionals assumits per Espanya, tant respecte a la Carta de Drets Fonamentals europea com als Convenis de l’OIT sobre llibertat sindical, foment de negociació col·lectiva i terminació de la relació de treball.

Mostra els signants:

- Alemán Páez, Francisco (UCórdoba)
- Alfonso Mellado, Carlos Luis (UValencia)
- Álvarez de la Rosa, Manuel (ULa Laguna)
- Aparicio Tovar, Joaquín (UCastilla-LaMancha)
- Ballester Pastor, Maria Amparo (UValencia)
- Baylos Grau, Antonio (UCastilla La Mancha)
- Cabeza Pereiro, Jaime (UVigo)
- Camas Roda, Ferrán (UGirona)
- Camps Ruiz, Luis (UValencia)
- Castiñeira Fernández, Jaime (USevilla)
- Correa Carrasco, Manuel (UCarlos III de Madrid)
- Cruz Villalón, Jesús (USevilla)
- Domínguez Fernández, Juan José (ULeon)
- Escudero Rodríguez, Ricardo (UAlcalá de Henares)
- Fernández López, María Fernanda (USevilla)
- Ferrando García, Francisca (UMurcia)
- Garate Castro, Javier (USantiago de Compostela)
- Galiana Moreno, Jesús (UMurcia)
- García Becedas, Gabriel (UAutónoma de Madrid)
- García Ninet, José Ignacio (U de Barcelona)
- Garrido Pérez, Eva (UCádiz)
- González Posada, Elías (UValladolid)
- Goñi Sein, Jose Luis (U Pública Navarra)
- Gorelli Hernández, Juan (UHuelva)
- López Gandía, Juan (UPolitécnica de Valencia)
- López López, Julia (UPompeu Fabra de Barcelona)
- Luján Alcaraz, José (UMurcia)
- Martínez Abascal, Vicente Antonio (URoviraVirgili deTarragona)
- Martínez Barroso, María de los Reyes (ULeón)
- Mella Méndez, Lourdes (USantiago de Compostela)
- Molero Marañón, María Luisa (UReyJuanCarlos de Madrid)
- Molina Navarrete, Cristóbal (UJaén)
- Monereo Pérez, José Luis (UGranada)
- Moreno Vida, María Nieves (UGranada)
- Navarro Nieto, Federico (UCórdoba)
- Nogueira Guastavino, Magda (UAutónoma de Madrid)
- Ojeda Avilés, Antonio (USevilla)
- Olarte Encabo, Sofía (UGranada)
- Palomeque López, Carlos (USalamanca)
- Pardell Vea, Agnes (ULerida)
- Pérez del Río, Teresa (UCádiz)
- Puebla Pinilla (de la), Ana (UAutónoma de Madrid)
- Quesada Segura, Rosa (UMálaga)
- Ramírez Martínez, Juan Manuel (UValencia)
- Rodríguez Escanciano, Susana (ULeón)
- Rojas Rivero, Gloria (ULa Laguna)
- Rojo Torrecilla, Eduardo (UAutónoma de Barcelona)
- Tortuero Plaza, José Luis (UComplutense de Madrid)
- Tudela Cambronero, Gregorio (UAutónoma de Madrid)
- Sanguinetti Raimon, Wilfredo (USalamanca)
- Valdeolivas García, Yolanda (UAutónoma de Madrid)
- Valdés Dal-Re, Fernando (UComplutense de Madrid)
- Valdés de la Vega, Berta (UCastilla-LaMancha)
- Vicente Palacio, Maria Arantzazu (UJaume I de Castellón de la Plana)
- Vida Soria, José (UGranada)

1 comentari:

  1. GRÀCIES JOAN PER LA VOSTRA MILITÀNCIA CIUTADANA, AMB EL VOSTRE BLOG IMPRESCIDIBLE. ARA QUE ELS EXPERTS ES PRONUNCIEN DESFAVORABLEMENT SOBRE EL "BODRIO" DE LA REFORMA "POPULAR" LABORAL, ELS DEL PP NO PODRAN ACUSAR AL PSOE O ALS "...FLAUTAS" DE CONTESTATARIS.
    CAL PLANTAR-LOS CARA DES DE TOTS ELS FRONTS, PERQUÈ S'ESTAN CARREGANT EL PAÍS I DE PAS LA DEMOCRÀCIA, LA GOVERNABILITAT I LA CONVIVÈNCIA.

    MARC

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...