diumenge, 16 de novembre de 2014

Els Rics més rics i els pobres ben pobres



Al mes de gener Oxfam va publicar un informe que desgrana molt meticulosament la distribució de la riquesa al llarg del món i també a l’estat espanyol.

En la mateixa publicació es poden llegir afirmacions com les següents:
Les 85 persones més riques del món incrementen la seua fortuna en mig milió de dòlars per minut en l'últim any.
Només a Llatinoamèrica i el Carib el nombre de persones que acumulen més de mil milions de dòlars va créixer un 38% del 2013 al 2014, l'increment per regions més alt de món.
Durant l'últim any les 85 persones més riques del món van incrementar la seua fortuna en un 14%, la qual cosa suposa que en conjunt van aconseguir beneficis de 668 milions de dòlars cada dia o quasi mig milió de dòlars per minut.
Des de l'inici de la crisi econòmica el nombre de milmilionaris en el món s'ha més que duplicat, passant de 793 l'any 2008 a 1.645 en 2014.
A l’estat espanyol en l'últim any les 20 persones més riques han incrementat la seua fortuna en 15.450 milions de dòlars, més de 1.760.000 dòlars per hora, i posseeixen hui tant com el 30% més pobre de la població (quasi 14 milions de persones).
En l'escala més alta, l'1% dels més rics d'Espanya tenen tant com el 70% dels ciutadans i tan sols 3 individus acumulen una riquesa que duplica amb escreix la del 20% més pobre de la població. 

El document està reblit d’un nombre de dades econòmiques que reflecteixen empíricament la tragèdia de la desigualtat econòmica extrema i senyala les múltiples contradiccions econòmiques arreu de tot el món. L'informe indica els dos motors principals que han alimentat aquesta barbaritat: el fonamentalisme de mercat i la captura política per les elits econòmiques; una classe política que a més a més afavoreix a la gent que té diners per mitjà de lleis que els afavoreixen.

Aquest procés històric al qual hem arribat és molt llarg, no obstant això no anem a anar al seu inici que no és un altre que el mateix naixement del capitalisme. Més recentment, i centrant-nos a l’estat espanyol, de la Constitució del 78 va néixer l’estructura d’un règim hereu d’un feixisme que ens va oprimir, a uns més que a altres, al llarg de quaranta anys. Les elits econòmiques van continuar tallant l’abadejo, si bé ens van permetre manifestar-se, cridar, votar... i tot allò que formalment hauria de ser una democràcia. Acabada l’època del centrisme de Suárez i després de nombrosos escàndols vindrien els socialistes; AP era igual de rància que el PP actual i no es menjava un torrat. 

D’aquell moment és la frase cèlebre de Felipe González, que preferia morir d’una punyalada al metro de Nova York abans que ser marxista. Molta gent ja els vam conèixer. Definitivament els socialistes de tota Europa abraçaven el paradigma neoliberal i deien que les ideologies no existien. Una vegada posicionats vendrien les reformes laborals, de les pensions... coses que com podem veure han continuat.  

Avui estem davant d’un sistema que no mira pels ciutadans, una maquinària que devora pobles sencers, que frustra el futur de milions d’homes i dones, xiquets i xiquetes, que destrossa la terra en la qual vivim i moltes altres coses que ja hem dit al llarg d’aquests anys ací a “Escriure per no callar”.

Avui com anys enrere tinc por de que tot quede en un bany de mentides i que el poble es torne a deixar enganyar. Ens van enganyar en la transició, al llarg de l’alternança PP-PSOE i ens poden tornar a enganyar. Ara bé la realitat és la que és i açò encara no ha acabat, estem en un estat d’emergència i si no som capaços d’aturar aquesta roda infernal a tots se’ns tragarà. Tan sols hi ha un camí la lluita i molta organització i resposta, ells ho saben, molts de nosaltres encara no. 

Els següents versos són per totes i tots vosaltres, els de sempre, els que al llarg dels anys hem actuat i actuarem com una mosca collonera.  Salut companyes i companys.       


    Hi ha hagut una lluita
de classes durant els
últims 20 anys, i la meua
classe ha guanyat.
WARREN BUFFET
La quarta persona més
rica del món

Definitivament et vull
La llum es dilueix entre fulles grogues i roses,
entre les vesprades de tardor.
El teu record se m’agafa al cor,
mentre circulen per la ment imatges desagradables.
Definitivament et vull.
La tardor m’ajuda a passejar per alberedes i jardins
plens de fulles rítmiques que cauen.
Alhora els enamorats es miren,
es toquen, es besen, es volen.
Definitivament et vull
i busque el teu el caliu
entre els primers freds
plens de fulles grogues i roges.
Pense amb els teus llavis carnosos,
amb el teu pit tebi,
amb les teues cames.
Nosaltres som dues persones que es volen
en un món agònic, salvatge.
Definitivament et vull
I pense amb el teu somriure,
amb les teues ganes de viure,
amb el nostre fill.
Estic lligat  a la immensitat
i al mateix temps que em devora,
però sé que esteu ací
i això em dona ales.     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...