dimarts, 2 de febrer de 2016

I després del 20D què?

Frida Kahlo
Ja ha passat el 20D i encara no sabem qui podrà governar o si acabarem votant una altra vegada. En primer lloc felicitacions a les forces progressistes de Podemos, Compromís-Podemos-És el moment, Podem en Comú i la Marea pels seus resultats. També felicite la fèrria resistència d’IU-UP que a pesar de la seua coherència no ha eixit ben parada en aquest procés electoral. Les meues felicitacions s’estenen a la resta de l’esquerra progressista de l’Estat Espanyol, es a dir a Esquerra Republicana i Bildu.

Independentment d’aquests comentaris una cosa que m’ha cridat l’atenció es l’elevat percentatge de ciutadans que no han anat a votar,  vora un 40%. D’aquesta gent no se’n parla i pocs són les anàlisi que tracten aquest tema. Les causes de no exercir el dret a vot poden ser molt nombroses: estar malalt, simplement no poder anar a votar ni presencialment ni per correu, estar fart del sistema, no tindre cap opció política que siga del seu grat o per simple desgana. No hem d’oblidar que algunes opcions polítiques com és el cas de la CUP han demanat en aquesta ocasió l’abstenció. No obstant això com el recompte es fa sobre el total dels vots vàlids, l’abstenció no té cap efecte sobre ells resultats. Ara bé, un sistema que es permet marginar econòmicament al 25% de la població és un sistema que ha fracassat i possiblement un reflex d’ eixe fracàs es manifesta en eixe 40% de persones que no van a votar.

Pot ser estem davant d’un moment històric i d’esperança on la situació catastròfica de marginació en la qual viuen milions de persones comence a canviar. Jo crec que tot depén de nosaltres i no sols pels resultats d’unes eleccions. Si anem com si no anem a votar cal lluitar, organitzar-nos i posar de manifest que la nostra pressió social al carrer i al lloc de treball farà que els elegits per sufragi universal no obliden d’ on han eixit. Al mateix temps els poderosos sabran que davant d’ells hi ha un poble organitzat que té dignitat i es pensaran si continuen pel camí de l’explotació i del saqueig ecològic.

Espere que 2016 siga l’ any dels oprimits i oprimides i que trenquem entre tots i totes les cadenes que ens ofeguen. Ni deus, ni reis, ni amos, tan sols llibertat i igualtat entre la diversitat.  Perquè l’amor també es revolucionari.


Necessite el teu alé
Mai és molt de temps
i seria un temps estèril
sense la teua presència.
El meu destí no es pot separar
ni de les teues mans,
ni de les teues parpelles,
ni del teu cor immens.
Jo sóc un simple mortal
que necessita el teu alé,
el teu caliu, els teus pits.
Un mortal que odia el temps
que ens roba la vida i la memòria
dia a dia, hora a hora.
Malauradament etern no hi ha res.
Espere que el nostre amor

s’aprope a eixe temps infinit.

1 comentari:

  1. Esperem-ho, que el 2016 siga l'any dels oprimits... i dels pobres...i dels marginats... i dels "ocupats... i dels immigrants... Perquè tots troben l'alliberament. O, pot ser, és demanar massa?
    Marc

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...