Miguel de Unamuno |
Aquesta és una frase de Miguel de Unamuno que expressa fins a quin punt la societat privilegiada, i gran part de la intel·ligència espanyola de principis del segle XX, tenia interioritzats els valors més rancis, arcaics i retrògrads de l’Espanya “cañí”. La defensa dels valors tradicionals nacionals, catòlics i monàrquics, ha sigut el principal factor responsable de l’endarreriment cultural, tecnològic, polític i social de “la piel de toro”.
La defensa d’aquests valors ha vingut sempre de la mà de la dreta política que, en aquest Estat espanyol, es manté com fa cent anys. Ha mantingut la seua posició econòmica dominant, els seus privilegis i el control de la justícia i de l’educació, com si el segle XX haguera sigut un parèntesi sense importància.
Els que pensàvem que amb la democràcia hi hauria més mobilitat social, més igualtat d’oportunitats per a tots, ens trobem a principis del segle XXI amb una tornada als temps d’Unamuno. Quan cal ser competitius en innovació, en investigació i en coneixement, les classes de poder decideixen que només ells hi tindran accés a l’educació de qualitat. Les classes populars només accediran a la formació imprescindible per a ser mà d’obra barata.
¡Que inventen ellos! Doncs nosaltres, dins de quinze o vint anys, no tindrem gent preparada per inventar ni tan sols per a conviure en pau. Amb les retallades que s’acosten els xiquets que ara van a l’escola no gaudiran de les condicions necessàries per poder desenvolupar el seu potencial intel·lectual, creatiu i social. Els joves que ara podrien retornar a la societat el que s’ha invertit en la seua formació hauran de treballar de cambrers temporals o fugir a països on valoren la seua capacitat, privant-nos així del fruit del seu treball.
Però, mentre l’escola pública pateix la pitjor agressió del període democràtic, amb retallades de personal i de diners, la “jet set” espanyola podrà assistir a escoles privades amb deduccions fiscals per despeses d’escolarització i uniformes. El import d’aquestes deduccions fiscals, uns 90 milions d’euros a la Comunitat de Madrid, és igual al que pretenen estalviar amb l’acomiadament previst de més de 3.000 interins de la dita Comunitat de Madrid.
“Inventen, pues, ellos y nosotros nos aprovecharemos de sus invenciones. Pues confío y espero en que estarás convencido, como yo lo estoy, de que la luz eléctrica alumbra aquí tan bien como allí donde se inventó”, deia Unamuno en un altre article de 1906. La “Condesa i Grande de España” Esperanza Aguirre ha de pensar el mateix: per a què han d’invertir en educació pública si ells poden comprar tot el que s’inventa?
I la resta de persones de les classes populars han d’estar molt agust amb el que tenen doncs en democràcia es pot elegir opcions diferents i voten, majoritàriament, a la Comtessa. I quant pitjor siga el nivell educatiu de la plebs més fàcil serà mantindre el control polític. Així doncs, que inventen ells!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada